Saldos sindicals

Voro Torrijos Tarrega.

Baixeu el teló que s´ha acabat la funció! La dolenta representació dels partits polítics i dels sindicats majoritaris sobre el futur de les pensions s´ha consumat i a un pacte han arribat. Ja ha parit la burra i, ara, per decret, alegres haurem d´estar. Sobretot el Govern, que ens ha col·locat una humiliant reforma que no trobarem en cap programa electoral. Els sindicats ens ho voldran vendre com un èxit o com un mal menor, amb l´excusa que encara podria haver estat pitjor, quan fa poc proposaven una vaga general. Però, amb la nocturnitat i la traïdoria que destil·len uns quants sopars a La Moncloa, accepten unes almoines que no qüestionen l´arrel del problema —l´atur, l´economia submergida, el frau fiscal...— i renuncien a la poca ètica que els quedava. Una vergonyosa baixada de pantalons, no sabem si per convicció o per impotència en no poder o no saber mobilitzar l'oposició majoritària de la ciutadania, xifrada en més d´un 70%.
Mentrestant, des de la platea d´aquest teatre virtual, el PP ho celebra sense complexos perquè el PSOE s´està immolant com un fonamentalista radical i perquè li està fent la faena bruta per a arribar impol·lut al pòdium electoral. I els banquers, des de les llotges, es freguen les mans perquè, al remat, ja se sap: la banca sempre guanya i romandrà amb les arques obertes esperant una nova onada de clientela que per completar la pensió passarà per taquilla i hi deixarà els pocs estalvis que els resten després de les retallades patides i dels diversos crèdits pendents. Però el principal problema que tindran serà persuadir-nos de les suposades bondats de les seues actuacions. No és tan convincent l´argument de l´augment de l´esperança de vida. Sembla que en aquesta dècada s´estabilitzarà i, fins i tot, anirà a la baixa com està passant els darrers dos anys als USA, per l´estil de vida al qual Europa s´hi està abocant, com marquen les pautes neoliberals mundials.
Si s´amplia el temps de cotització a 38,5 anys, més de la meitat de la població mai no podrà cobrar el 100%. I si es calcula amb els darrers 25 anys de la vida laboral, les pensions seran miserables. Acceptar-ho, com han fet CC OO i UGT, significa deixar indefenses les properes generacions, que disminuiran el seu poder adquisitiu sensiblement, uns quants graons per davall de l´actual nivell de vida. Una herència enverinada que no qüestiona la crisi, ni el problema dels 5.000.000 de persones aturades, ni la dilapidació dels 70.000 milions del fons de pensions (230.000 de superàvit des de la seua creació, emprat per l'estat en altres usos).
Caldrà que les generacions venidores comencen sense dilacions a organitzar-se, a rebel·lar-se i a guanyar-se el respecte dels sindicats de saldo, dels partits polítics pessebristes i de l'insaciable empresariat amb la utilització dels mateixos mètodes radicals que empraren els ara claudicats predecessors, que han venut el futur del jovent en l´altar dels sacrosants mercats, del fraudulent Ibex i de la mítica competitivitat.

Amb aquestes coses no s´hi juga!

Voro Torrijos i Tàrrega

Que el PP siga partidari de la privatització del sistema públic de pensions, es pot entendre com un fet inherent a la seua idiosincràsia política dretana, però que el PSOE siga capaç d´estimular-la amb els dubtes que està sembrant sobre la possible fallida del cobrament de les jubilacions és decebedor, alhora que empipador. Fa pocs anys, ja vam sentir la mateixa cançoneta amb el vaticini d´una bancarrota que no s´ha produït encara. Una falsa alarma que tingué els seus fruits en un increment dels plans privats de pensions i que serviren per a què els bancs especularen en borsa, amb un resultat prou negatiu per a la gent que caigué en el parany.
L´anunci d´un nou crac en les pensions està aconseguint atemorir una mica més les classes treballadores i els més de quatre milions de persones aturades. El panorama no pot ser pitjor. Amb l´alarma social que han generat, voldran justificar futures retallades socials i laborals. La tàctica és adobar el terreny de la desesperació per a què el conformisme siga un camí de roses per a les reformes que ens volen endossar.
I és així com Zapatero llença un altre globus sonda que li esclata en els morros. Sembla entestat a perdre les pròximes eleccions. Qui deu haver-li aconsellat que es clave en embolics contraris al seu electorat en general i als seus interessos en particular? Resulta incomprensible que, en un moment en què l´atur juvenil és el més elevat de la història, plantegen ajornar l´edat de jubilació.
No es pot anar contra la història, ni contra el sentit comú. Els avanços científics i tecnològics dels darrers cinquanta anys han fet possible augmentar la productivitat de manera exponencial, sense que s´haja disminuït la setmana laboral de 40 hores. Un govern d´esquerres ha de pensar en la igualtat social i no en perpetuar les diferències; ha de ser agosarat i trencar la inèrcia d´un sistema econòmic que no és capaç de satisfer les necessitats de tota la població, però que sí respecta les normes de joc que li marca la banca i les grans empreses.
És fals que la caixa de les pensions estiga a punt de buidar-se. El superàvit existent ha servit per a compensar altres despeses, en contra del que diu el Pacte de Toledo. I si arriba el moment, caldrà prendre mesures contundents. No és acceptable que l´economia submergida signifique el 25% del PIB. No podem consentir que el frau fiscal supere el cost de les pensions, xifrat en 80.000 milions d´€ anuals. Tampoc no és admissible que l´estat espanyol n´hi dedique quatre punts del PIB menys que la mitjana europea. Mentrestant, els bancs han rebut 320.000 milions d´euros, que es diu molt prompte. Diners, n´hi ha, però estan desigualment repartits.

RECOLZEM LA MANIFESTACIÓ CONTRA L'AUGMENT DE L'EDAT DE JUBILACIÓ ALS 67 ANYS

La Presidència Executiva dels Verds del PV, reunida el cap de setmana a Dénia, ha valorat molt negativament la proposta del govern de Zapatero de prorrogar l'edat de jubilació als 67 anys i dóna suport a la manifestació convocada pels sindicats per al proper dimarts, 23 de febrer.

Els Verds són molt crítics amb les mesures anticrisi que està prenent el govern del PSOE presidit per Zapatero que no estan solucionant la pitjor conseqüència de l'actual crisi que és l'atur, que arriba als 4.300.000 aturats a Espanya, dels quals prop de mig milió són valencians, ni tampoc es dirigeixen a canviar l'actual model econòmic i energètic que està en la base dels actuals problemes que pateix la societat.

No hi ha cap mesura contra els sectors financers i les grans corporacions energètiques mentre es pugen els impostos indirectes i s'anuncien retallades socials tan traumácticos com allargar l'edat de jubilació als 67 anys o fixar el còmput de les pensions en 20 anys. Els Verds fan una crida a tots els seus afiiados i simpatitzants a participar en les mobilitzacions convocades pels sindicats amb aquest motiu.