Pura Peris encapçalarà la candidatura d'Els Verds a la Generalitat Valenciana després de vèncer en les primàries

Pura Peris, professora de la Facultat de Dret de la Universitat de València, i Coordinadora de l'Àrea d'Estudis, Programes i Serveis Bàsics de la Federació dels Verds serà el cap de llista de la formació a les eleccions autonòmiques del mes de maig a l'haver estat escollida en el procés de primàries del partit que ara ha finalitzat.

Pura Peris encapçalarà la candidatura d'Els Verds a la Generalitat Valenciana després de vèncer en les primariasLa Federació dels Verds del País Valencià ha estat realitzant un procés de primàries amb la participació de tots les persones afiliades i simpatitzants de les diferents assemblees locals i comarcals de Los verds a les que es presentaven, a més de Pura Peris, que ha obtingut el 78% dels vots, Ramon Adell, exregidor i portaveu dels Verds de Vinaròs, amb un 8% de sufragis i la jove militant de Torrevella i destacada defensora els drets dels animals, Carmen Morate, que ha aconseguit el 14% de vots.

Pura Peris ha mostrat la seva satisfacció pel gran suport que ha rebut en les primàries dels Verds, ha agraït la gran participació dels afiliats i simpatitzants i ha mostrat el seu reconeixement personal i polític als altres dos contendents que l'han acompanyat en les al procés. "Les nostres candidatures seran un aire net, sense contaminació, que oferiran a la societat valenciana una opció verda, alternativa, avançada i defensora de les llibertats i drets de tots i totes, de les persones i dels animals, des de l'honestedat personal i política "-ha dit la candidata dels Verds valencians.

Els Verds estan elaborant el programa autonòmic que tindrà com a eixos prioritaris la recuperació econòmica i ambiental de la societat i el territori valencià, la reactivació i reforma integral de l'agricultura valenciana i el desenvolupament de nous sectors com les energies renovables, el de la rehabilitació bioclimàtica dels nuclis urbans, les xarxes de transport públic i el suport al cooperativisme i les empreses socials.

Els Verds es proposen desenvolupar l'ecoturisme com a oferta estratègica i l'economia rural amb un Pla Estratègic de Reforestació, Conservació i Protecció del Bosc Valencià. Tot això amb el doble objectiu de la creació d'ocupació estable i de qualitat i la lluita contra el canvi climàtic. Els Verds insistiran en el tancament de la central nuclear de Cofrents i en l'aprovació d'un Pla d'Estalvi i Ecoeficiència energètica renovable per al territori valencià. També, treballen en una proposta de banca valenciana pública i el suport a la banca ètica i social. Els Verds es proposen la prohibició de tot tipus d'espectacle públic que suposi el maltractament i sofriment dels animals, com són els taurins i l'ús d'animals en els circs. Proposaran una nova llei de drets dels animals i el suport decidit a les Societats Protectores d'Animals.

També, Els Verds proposaran la reforma de l'Estatut d'Autonomia, del sistema de finançament autonòmic, de la Llei de Municipis i Comarques Valencianes i, en aquest nou marc polític, passar, al sector públic, serveis bàsics essencials com són la recollida i tractament de RSU, la neteja viària, la distribució energètica i manteniment de l'enllumenat a les ciutats i el transport públic.

Els Verds del País Valencià estan oberts a acords preelectorals amb altres forces coincidents amb el seu programa polític alternatiu, però afirmen que arribat el cas, presentaran les seves pròpies candidatures i el seu programa verd alternatiu a l'electorat valencià.

Breu currículum de Pura Peris:

Va néixer a València el 2 febrer 1964.
Militant dels Verds a l'Assemblea de l'Eliana (Camp de Túria).
Doctora en Dret Financer i Tributari és professora a la Facultat de Dret de la Universitat de València.
Poeta en el seu temps lliure, té diverses publicacions de poesia editades i ha guanyat diversos certàmens literaris, a més dels llibres tècnics que ha publicat sobre dret tributari.
És membre de la Presidència Federal d'Els Verds i Coordinadora de l'Àrea d'Estudis, Programes i Serveis Bàsics.
Ha estat jutge de pau a l'Eliana des del 2003 al 2007.
És presidenta de l'AMPA de l'IES l'Eliana. És afiliada a la Federació d'Ensenyament de CCOO, sector Universitat.
És membre de la Junta Directiva del Centre d'Estudis Locals de l'Eliana.
És sòcia de Greenpeace.
És una activa defensora dels drets de la dona i de l'escola pública, representant a Els Verds a les plataforma feministes, per l'Escola Pública i també en la lluita per les víctimes de l'accident de metro de València.
Ha promogut davant el Parlament Europeu la lluita de les plataformes del Baix Segura contra l'abocador de la Murada i contra el tancament de RTVV, que han estat acceptades a tràmit per la UE.
Va ser cap de llista a les eleccions autonòmiques de 2011 per Els Verds, en què es van obtenir més de 32.000 vots.

ELs Verds denuncien davant la Comissió Europea la repressió policial produïda dies enrere en València en les concentracions d’estudiants.

 

Pura Peris portaveu Internacional d’Els Verds/Los Verdes, i futura eurodiputada, ha demanat a la Comissió Europea a través de Ana Miranda ( BNG) i eurodiputada de la coalició Europa dels Pobles –Els Verds que exigeixca de l’Estat Espanyol que identifique als policies i que es depuren totes les responsabilitats professionals i polítiques.

“La reacció de les forces policials ha estat desproporcionada, derivant en una situació de repressió i abús del monopoli de la violència per part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. La resposta policial ha anat fins i tot contra menors d'edat” ens recorda la Portaveu i la societat civil ha demanat la dimissió de responsables polítics, concretament de la Delegada del Govern a València, Paula Sánchez de León per la utilització dels cossos policials per frenar per mitjans violents una protesta social relacionada amb un dret bàsic com és l'educació”. 

Des d’Els Verds  entenem que aquesta situació havia de posar-se en coneixement d’Europa,  el que hem fet utilitzant el mecanisme de la pregunta parlamentaria a través de la nostra companya de coalició i Eurodiputada del BNG Ana Miranda” continua Pura Peris “demanant  a la Comissió que investigue aquesta situació excepcional i desafortunada”.

“Som  conscients que la Comissió pot respondre que no té competències en matèria de seguretat d'un Estat membre, però li hem fet palès  que una desproporcionalitat policial com la produïda contravé la Cartes dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i les regles bàsiques d'un estat de dret  per la qual cosa esperem alguna acció concreta de la Comissió”· ha conclòs Pura Peris. 
 

ELS VERDS DEL PV CONSIDEREN DESPROPORCIONADA I INNECESSÀRIA L'ACTUACIÓ POLICIAL DAVANT DE L'INSTITUT LLUÍS VIVES DE VALÈNCIA

"El govern del PP de Rajoy hauria de ser coherent amb les seves pròpies previsions de resposta social a les seves mesures de retalls, ajustos i reforma laboral i ordenar als seus Delegats de Govern respecte i tolerància democràtica a les manifestacions ciutadanes, sindicals i estudiantils en contra d'unes mesures que el propi President del govern i alguns dels seus ministres han considerat com a extraordinàries i dures" ha manifestat el portaveu d'Els Verds del PV, Joan Francesc Peris.

Per a Els Verds del PV l'actuació desproporcionada i innecessària, amb duríssimes càrregues, de la policia contra les concentracions d'ahir i avui dels estudiants i la comunitat educativa de l'IES Lluís Vives de València és un mal símptoma de quina va a ser la posició intransigent i antidemocràtica del PP davant de les mobilitzacions contra els retalls i reformes que el PP està portant a terme.

Els Verds del PV demanen la immediata posada en llibertat sense càrrecs dels detinguts aquest matí, mostren la seva solidaritat amb els estudiants i el conjunt de la comunitat educativa de l'IES Lluís Vives de València i exigeixen a la Delegada del Govern de València un canvi d'actitud respecte a les concentracions i mobilitzacions que es puguen organitzar en contra de les mesures que està adoptant la Generalitat i el govern de l'Estat.

"El PP haurà d'escolllir si es senten hereus del Fraga del període democràtic o del Fraga, Ministre de Franco i Ministre de Governació, quan moriren cinc obrers en vaga per l'actuació de la policia a les portes d'una església de Vitoria l'any 1976" ha dit Peris.

ELS VERDS DEL PV CONSIDEREN DESPROPORCIONADA I INNECESSÀRIA L'ACTUACIÓ POLICIAL DAVANT DE L'INSTITUT LLUÍS VIVES DE VALÈNCIA

ELS VERDS DEL PV CONSIDEREN DESPROPORCIONADA I INNECESSÀRIA L'ACTUACIÓ POLICIAL DAVANT DE L'INSTITUT LLUÍS VIVES DE VALÈNCIA

"El govern del PP de Rajoy hauria de ser coherent amb les seves pròpies previsions de resposta social a les seves mesures de retalls, ajustos i reforma laboral i ordenar als seus Delegats de Govern respecte i tolerància democràtica a les manifestacions ciutadanes, sindicals i estudiantils en contra d'unes mesures que el propi President del govern i alguns dels seus ministres han considerat com a extraordinàries i dures" ha manifestat el portaveu d'Els Verds del PV, Joan Francesc Peris.

Per a Els Verds del PV l'actuació desproporcionada i innecessària, amb duríssimes càrregues, de la policia contra les concentracions d'ahir i avui dels estudiants i la comunitat educativa de l'IES Lluís Vives de València és un mal símptoma de quina va a ser la posició intransigent i antidemocràtica del PP davant de les mobilitzacions contra els retalls i reformes que el PP està portant a terme.

Els Verds del PV demanen la immediata posada en llibertat sense càrrecs dels detinguts aquest matí, mostren la seva solidaritat amb els estudiants i el conjunt de la comunitat educativa de l'IES Lluís Vives de València i exigeixen a la Delegada del Govern de València un canvi d'actitud respecte a les concentracions i mobilitzacions que es puguen organitzar en contra de les mesures que està adoptant la Generalitat i el govern de l'Estat.

"El PP haurà d'escolllir si es senten hereus del Fraga del període democràtic o del Fraga, Ministre de Franco i Ministre de Governació, quan moriren cinc obrers en vaga per l'actuació de la policia a les portes d'una església de Vitoria l'any 1976" ha dit Peris.

Reunió de la plataforma en defensa de l'ensenyament públic de la comarca de l'horta

Hola col·legues, us convoquem a la reunió de la plataforma en defensa de l'ensenyament públic de la comarca de l'horta, que tindrà lloc el proper dimarts, a les 19,30 al Castell d'Alaquàs. Us hi esperem.

Tal com es va quedar a l'última assemblea de la Plataforma que es va fer a Torrent, es convoca nova assemblea per al dimarts dia 10 de gener a les 19:15 hores, al Castell d'Alaquàs (veure ubicació en mapa). La raó de convocar la reunió a les 19:15 hores i no a les 18:30, com inicialment estava previst, està motivada per una reunió interampas que la gent de la Plataforma d'Alaquàs, celebra el mateix dia i que s'ha adelantat amb motiu de l'assemblea comarcal.

L'ordre del dia inicialment previst és el següent:

1.- Informació i valoració de les mobilitzacions del 21 de desembre i de reunions locals que es puguen haver celebrat (interampes, plataformes, assemblees professorat...)

2.- Debat i aprovació- si arribem a acord -del Manifest de la Plataforma.

3.- Preparació de la convocatòria de manifestació del 21 de gener, incloent treball d'extensió per centres i localitats.

4.- Varis

Preguem un esforç d'assistència donada la importancia de la preparació de la mobilització del 21 de gener. Salutacions i abraçades a tothom.


Blog: http://plataformaensenyamenthortasud.blogspot.com/


Facebook: http://www.facebook.com/ensenyamentpublic.hortasud

PLATAFORMA PER L'ESCOLA PUBLICA

Hola col·legues, us recorde que avui

DIMARTS, 20 DE DESEMBRE, A LES 19 H,

ens trobarem AL CASTELL D'ALAQUÀS,

per tal de posar en marxa LA PLATAFORMA PER L'ESCOLA PÚBLICA D'ALDAIA-ALAQUÀS-BARRI DEL CRIST.

Esperem la teua assistència.

SI ET PREOCUPA EL FUTUR DE LES PROPERES GENERACIONS: ACUDEIX, OPINA I COL·LABORA!

Alaquàs per una agricultura de futur.

Dijous passat dia 24 celebrarem   els Verds d’Alaquàs un sopar col·loqui, per a comprovar la problemàtica que els pot sorgir als que intenten crear un hort ecològic d’oci en el nostre poble, per persones que en el seu moment ho van intentar i per altres que en estos moments comencen amb el seu camí en açò de l’agricultura ecològica , per a la  seua difusió i docència  en els diversos àmbits de la societat.

També tractarem  les possibles accions que es poden fer perquè es visualitzen mes este tipus d’idees, que molts de què les volen portar a davant no es coneixen en entre ells, per això pensem a muntar una plataforma on promulgar estes idees i ajuntar totes les persones amb paregudes aspiracions , que volen poder viure de l’horta , dels seus productes, de l’educació de xiquets també de majors, de la progressiva implantació d’estes iniciatives en els diversos àmbits de la nostra societat, com la creació d’horts escolars, la implantació d’una hora setmanal en els col·legis sobre agricultura on els nanos pogueren tindre un contacte amb la terra i amb els aliments de qualitat i també poder menjar-los.

Promoure iniciatives perquè s’implante l’agricultura ecològica en els menjadors dels xiquets i hospitals, residències de majors, perquè millore la seua salut.

Fomentar xarrades entre els metges perquè tinguen coneixement dels molts beneficis d’estos productes per al nostre organisme.

Crear debats en les universitats, cambres agràries, sindicats del camp on compartir idees i experiències.

En associacions de veïns i ames de casa que pogueren fer cursos agricultura i cuina ecològiques.

Promulgar una agricultura de proximitat, que no faça falta litres i litres de petroli perquè un encisam arribe al mercat.

Pressionar als ajuntaments amb distintes accions perquè cedisquen terres, espais, aules, un lloc en el mercat, on poder desenrotllar estes iniciatives que de moment no es van obtindre resultats.

En definitiva promulgar diferents accions per a la ciutadania que vol viure de la terra puga tindre cabuda en esta societat, que per falta de suports, no poden posar en marxa incitatives de futur que millorarien la nostra qualitat de vida i la nostra economia .

Salut i ecologia.  

Quina educació publica cal en el segle XXI?

L’educació pública és “assumpte públic” i, per tant, una qüestió de totes i de tots.

Quina escola pública volem i quin és el model que ens proposen?

Quins valors i quines pràctiques defensem?

Quin és el paper de les mares i dels pares davant els nous reptes?

Què podem fer des de l’escola?

Mou-te per l'ensenyament

Dèficit democràtic a les escoles

Diuen que sense participació no hi ha democràcia. Doncs això és el que passa en la majoria de les escoles i més encara si ens referim al seu alumnat. Pel que sembla, els discursos i les lleis elaborades per polítics i responsables de l´ensenyament no són suficients per a fer realitat un dret tan bàsic en la dinàmica dels centres educatius. F. Tonucci té molta raó quan afirma que l´escola és un espai dissenyat per a l´alumnat, però on no té capacitat de decidir res, cosa que posa en qüestió l´ideal democràtic de la nostra societat. No és coherent ni possible tractar d´educar en la democràcia sense viure´n cap experiència a l´entorn pròxim.
Tothom afirma que la participació és un element fonamental, però una cosa és el que es diu i una altra el que es fa. El professorat i els equips directius manifesten bones intencions perquè han de presentar unes programacions políticament correctes. Però, en iniciar cada curs, les rutines, els densos currículums i les poques ganes de complicar-se la vida fan que difícilment es materialitzen processos mínimament decents d´implicació en el quefer diari de cada centre. En el fons, no hi ha l´interés suficient, ni tampoc no s´hi posen els mitjans necessaris.
I quins factors dificulten la participació? En principi, la falta de cultura participativa. Si bé, amb la Logse i el context històric i social en què es va desenrotllar, semblava que s´anaven a esborrar els quaranta anys de dictadura franquista, la cosa no fou així. Les contrareformes posteriors han anat minvant les migrades vies que aquella frustrada llei tractava de posar en marxa i han consolidat un dèficit democràtic molt important al si de les nostres escoles.
També cal recordar les condicions en què es troba l´alumnat davant la resta d´estaments i les relacions de poder que han de suportar enfront de pares, mares i professorat. No podem ignorar que els consells escolars estan mancats d´una representativitat equilibrada i democràtica; controlats en última instància per les direccions dels centres, això sí, amb el vistiplau de les autoritats educatives externes i fidels a una determinada línia política marcada pel partit governant de torn.
Aquests òrgans han perdut el sentit democràtic que tenien i s´han convertit en un marc estèril i desprestigiat davant la majoria dels sectors escolars, tot refermant unes condicions estructurals que marquen molt negativament qualsevol intent de participació des de la base.
Tots aquestos elements formen part del currículum que els centres apliquen i que esdevenen fets educatius que l´alumnat interioritza i assimila com a normes socials inevitables. A tot estirar arriben a exercir una participació indirecta, poc creïble des d´un punt de mira democràtic, i frustrant per a aquell alumnat que intenta desenrotllar-ne un mínim, ja que topeta generalment amb la paret de la indiferència i de la impossibilitat.
No obstant això, caldrà plantejar solucions. La participació ha de convertir-se en un ingredient sine qua non de la tasca educativa. Canviar les maneres de pensar i facilitar-ho amb una normativa democràtica que supere l´actual funcionament piramidal.
És fonamental que l´alumnat participe i això significa potenciar sense condicionants l´esperit crític davant el sistema educatiu i la pràctica educativa, els canals de participació, la revisió dels drets i dels deures, etc. I no és possible promoure la participació sense garantir que aquesta s´organitze o que es conforme a romandre passiva fins que interesse posar-la en marxa o que es mantinga en els canals dissenyats des de fora.
Cal potenciar les associacions i els sindicats d´estudiants, com un altre agent educatiu més, perquè estimulen la formació del jovent i l´ajuden a integrar-se en una futura participació política, cada vegada més devaluada. És important que cadascú aprenga a participar i a fer política pròpia, perquè, com diu Joan Fuster: «tota política que no faces tu, serà feta contra tu».

Voro Torrijos i Tàrrega

membre d´els Verds del País Valencià i professor de l´ies Carles Salvador d´Aldaia.

Font de Mora Dimissio

manifest

ELS REPTES DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE
L’ ENSENYAMENT PÚBLIC
Tots els estudis i paràmetres a partir dels quals s’analitza la realitat del sistema educatiu valencià posen de
manifest que aquest és molt defectuós, es a dir, tenim un molt mal sistema educatiu: pateix greus problemes
estructurals i es funcionalment ineficient.
Problemes estructurals:
Ens hi falta una xarxa pública de centres escolars que atenga la població infantil de cero a tres anys (0-3
anys), es a dir, no hi ha xarxa escolar.
No tenim especialistes suficients en llengües estrangeres que faça possible el aprenentatge primerenc de
eixes llengües.
La actual xarxa de centres (Mapa Escolar de 1979) no suporta la tensió derivada d’un increment significatiu
de la matrícula que se intenta compensar amb una mala solució com són els barracons provisionals que
impedeixen, entre altres coses, la existència d’espais per a l’esplai de l’alumnat que possibilite les seus
relacions interpersonals.
Les plantilles de professorat no són estables, això provoca una rotació anual de personal que en res
afavoreix la bona pràctica docent i a més no existeixen plantilles de personal administratiu en primària, ni
tampoc són adequades les d’educadors i fisioterapeutes.
Les places docents de secundària i de formació professional no estan catalogades com a places en valencià, i
això provoca que no siga possible una ordenada programació de línees escolars en valencià.
Un procés de matriculació de l’alumnat que permet que els centres, sobre tot els privats concertats, puguen
triar al seu alumnat i que provoca que no existeixi una matrícula equilibrada d’alumnes amb necessitats en
tots els centres sostinguts amb fons públics.
Problemes funcionals:
Els nostres alumnes, xiquets i xiquetes, finalitzen l’ensenyament primari sense competències bàsiques en
una llengua estrangera en la que puguen estudiar, almenys, alguna assignatura o matèria completament en la
llengua estrangera escollida.
No tenen un domini satisfactori en l’ús de les llengües pròpies i oficials de la nostra comunitat.
El 21% de l’alumnat desapareix del sistema entre els 15 i els 16 anys, sols el 69% aconsegueix el títol de
Graduat en Educació Secundària, lo que vol dir que un 31% no pot realitzar cap estudi postobligatori.
Dels que estan en edats compreses entre 16 i 21 anys, el 45% dels nostres joves, xiques i xics, no estan
escolaritzats en centres d’estudis de batxillerat o formació professional.
Existeix un aparell burocràtic sectari i creat des d’una voluntat partidista amb la intenció de que intervinga
en el sistema en funció dels interessos polítics del partit que fins ara els ha designat, primer,
discrecionalment i després facilitant el seu accés al cos mitjançant oposicions ad hoc, intervencions que ja
hem patit en els processos de selecció de les direccions dels centres docents i en la pressió sobre el
professorat que imparteix Educació per a la Ciutadania per a que aquest s’ajuste a una ordre il·legal.
Absència, en la direcció de la Conselleria, d’una política de formació del professorat que puga satisfer les
necessitats que tenen tots els professors i professores de conèixer i saber actuar per a que l’alumnat domine
les competències bàsiques, alhora que el professorat de secundària siga competent en la llengua pròpia de la
Comunitat Valenciana
EXIGIM
La immediata constitució d’una xarxa pública de 0-3 anys que siga columna vertebral del país i que en el
curs 2009-2010 atenga a tot l’alumnat.
Creació de 300 places de llengua estrangera que garanteixi que al inici del curs 2009-2010 eixa llengua se
ensenya amb eficàcia en totes les unitats de quatre i cinc anys.
Començament i finalització en el 2009 d’una negociació amb els agents socials i escolars d’un nou mapa
escolar que done resposta a les noves necessitats d’escolarització.
Les plantilles reals i necessàries de tots els centres públics han d’adequar-se a les necessitats actuals (al
haver-se quedat desfasada la existent, que s’arrossega des de 1997) i eixos centres han d’estar constituïts en
la seua totalitat per personal docent amb destí definitiu en el centre.
La catalogació lingüística immediata dels llocs de treball de secundària, prèvia negociació en els àmbits que
corresponga.
La efectiva matriculació equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives especials en tots els centres
sostinguts amb fons públics, modificant el Decret per el que se regula el procés de matriculació i creant les
comissions estables de matriculació de districte o localitat.
Adoptar quantes mesures se consideren necessàries per a que l’alumnat, quan acabe l’ensenyament primari,
tinga les competències bàsiques per a expressar-se correctament en les dues llengües oficials i per a
comunicar-se en una llengua estrangera.
Disseny, execució i avaluació de l’eficàcia de tots els programes que siguen necessaris per a compensar les
deficiències de l’alumnat amb la finalitat de que no abandonen el sistema educatiu durant les etapes
obligatòries i obtinguen el títol de Graduat. Serveixi d’exemple els programes de compensatòria: centres que
any rere any demanen programes de compensatòria i ni son places estables ni tenen professorat estable
adscrit a elles.
Adopció de mesures motivadores per a que l’alumnat amb titulació de Graduat en Educació Secundària
continue realitzant estudis postobligatoris, sobretot, aquells de Formació Professional de Grau Mitjà i
Superior necessaris per a que siga factible un desenvolupament econòmic i social sostenible del nostre país.
Que siguen cessades totes aquelles persones que estan desenvolupant amb caràcter temporal funcions
d’inspecció per designació directa dels responsables polítics de la Conselleria d’Educació i se convoqui un
procés selectiu amb el més escrupolós respecte als principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat.
La màxima neutralitat de l’administració i el fi d’actuacions partidistes encaminades a controlar les juntes
directives dels centres escolars.
Retirada de l’Ordre d’Educació per a la Ciutadania i paralització de qualsevol procés administratiu iniciat
contra el professorat o juntes directives.
Beques de transport i menjador escolar per al alumnat d’educació infantil, de batxillerat i de formació
professional i gratuïtat en tot el procés escolar.
Totes estes deficiències i reivindicacions son l’efecte de la política que està portant a terme el Govern del
Partit Popular, presidit per Francisco Camps: falta de inversions en l’escola pública i ús de l’educació com a
element de confrontació política amb el govern central sense importar-los gens ni miqueta els interessos de
l’alumnat valencià, i per això demanem la dimissió del seu conseller.