Voro Torrijos
Definitivament, el PP s´ha tret la careta. Les majories absolutistes se li han pujat al cap i li han fet perdre completament l´enteniment, si és que encara li´n quedava. L´autoodi s´ha infiltrat per tots els porus de la classe política governant i s´ha decidit a fer el pas definitiu: relegar el valencià al racó de la indiferència institucional amb una reestructuració destructiva del sistema educatiu. L´excusa: el caramelet enverinat de posar-se al dia en l´ensenyament de l´anglés, la gran assignatura pendent que arrossega uns nivells més que dolents en comparació als de la Unió Europea.
Però, anem a pams. És evident que el PP ha esdevingut una màquina terrorífica de guanyar eleccions, des que li va furtar la bandera de l´anticatalanisme més barroer a Unió Valenciana. La metàstasi blavera s´està escampat de manera criminal fins a tots els racons de la societat valenciana contra la qual necessitem urgentment un tractament ràpid i eficient si volem evitar-la. Ja no val mirar cap a un altre costat. S´imposa una reacció que siga capaç de frenar i fer retrocedir aquesta agressió que posa en perill de manera inqüestionable el futur de la nostra llengua.
El nou model que se´ns vol imposar pot resultar l´escac i mat per a un sistema educatiu públic en estat més que delicat. No només representa la definitiva pena de mort sobre l´afeblit ensenyament en valencià, sinó també una manera directa de precaritzar més encara el funcionament de les escoles, ja que pretén reduir els recursos materials i humans a partir de l´augment de la ràtio i moltes altres retallades. Una contradicció tan clara com destructiva: si es vol un trilingüisme efectiu, el model plantejat fa aigües per tota els costats.
Difícilment ens podem empassar les bondats del nou model plantejat ja que tothom coneix l´experiència de les línies en valencià per a constatar la perversió del mateix sistema, amb una direcció educativa que ha incomplert sistemàticament els mínims necessaris per tal de dignificar-les: amb assignació de professorat sense titulació, eliminació de grups de valencià en batxillerat, reducció dramàtica de recursos... I què es pot esperar del futur de l´ensenyament en anglés com a línia quan, fins ara, l´anglés com a assignatura ha estat tan menyspreat? No ens podem refiar d´una administració tan incompetent i fraudulenta com l´actual.
Necessitem posar cada cosa al seu lloc. El valencià ha de seguir sent la nostra preferència i mantenir, si més no, els nivells d´escolarització assolits fins ara i seguir millorant-los. I l´assignatura d´anglés, dignificar-la, que bona falta que fa, amb reducció d´alumnat per grup, més recursos, més mitjans i més atenció a la diversitat. I si es volen línies en anglés, sobre la base i el respecte a la llengua pròpia. I per a aconseguir-ho, ja ens podem preparar des de tots els sectors de la societat valenciana per a una lluita decidida i contundent que puga evitar el genocidi lingüístic planificat per l´autoodi d´una immerescuda dreta governant que, fa molts anys, va renunciar al valencià. L´autoestima és el millor antídot i la ferramenta més eficient.
Però, anem a pams. És evident que el PP ha esdevingut una màquina terrorífica de guanyar eleccions, des que li va furtar la bandera de l´anticatalanisme més barroer a Unió Valenciana. La metàstasi blavera s´està escampat de manera criminal fins a tots els racons de la societat valenciana contra la qual necessitem urgentment un tractament ràpid i eficient si volem evitar-la. Ja no val mirar cap a un altre costat. S´imposa una reacció que siga capaç de frenar i fer retrocedir aquesta agressió que posa en perill de manera inqüestionable el futur de la nostra llengua.
El nou model que se´ns vol imposar pot resultar l´escac i mat per a un sistema educatiu públic en estat més que delicat. No només representa la definitiva pena de mort sobre l´afeblit ensenyament en valencià, sinó també una manera directa de precaritzar més encara el funcionament de les escoles, ja que pretén reduir els recursos materials i humans a partir de l´augment de la ràtio i moltes altres retallades. Una contradicció tan clara com destructiva: si es vol un trilingüisme efectiu, el model plantejat fa aigües per tota els costats.
Difícilment ens podem empassar les bondats del nou model plantejat ja que tothom coneix l´experiència de les línies en valencià per a constatar la perversió del mateix sistema, amb una direcció educativa que ha incomplert sistemàticament els mínims necessaris per tal de dignificar-les: amb assignació de professorat sense titulació, eliminació de grups de valencià en batxillerat, reducció dramàtica de recursos... I què es pot esperar del futur de l´ensenyament en anglés com a línia quan, fins ara, l´anglés com a assignatura ha estat tan menyspreat? No ens podem refiar d´una administració tan incompetent i fraudulenta com l´actual.
Necessitem posar cada cosa al seu lloc. El valencià ha de seguir sent la nostra preferència i mantenir, si més no, els nivells d´escolarització assolits fins ara i seguir millorant-los. I l´assignatura d´anglés, dignificar-la, que bona falta que fa, amb reducció d´alumnat per grup, més recursos, més mitjans i més atenció a la diversitat. I si es volen línies en anglés, sobre la base i el respecte a la llengua pròpia. I per a aconseguir-ho, ja ens podem preparar des de tots els sectors de la societat valenciana per a una lluita decidida i contundent que puga evitar el genocidi lingüístic planificat per l´autoodi d´una immerescuda dreta governant que, fa molts anys, va renunciar al valencià. L´autoestima és el millor antídot i la ferramenta més eficient.
