dilluns, 23 de maig de 2011

Moltes gràcies als 1.193 Alaquasers i Alquaseres


Moltes gràcies als 1.193 Alaquasers i Alquaseres que heu dipositat la vostra confiança en la nostra coalició Bloc-Els Verds d'Alaquàs, a tots els col.laboradors i membres de la llista pel vostre treball desinteressat.
Moltes gracies.
Paco Muñoz.

Moltes gràcies als 1.193 Alaquasers i Alquaseres

Moltes gràcies als 1.193 Alaquasers i Alquaseres que heu dipositat la vostra confiança en la nostra coalició Bloc-Els Verds d'Alaquàs, a tots els col.laboradors i membres dela llista pel vostre treball desinteressat.
Moltes gracies.
Paco Muñoz.

dilluns, 16 de maig de 2011

Per una economia verda

Voro Torrijos

Els problemes que s´estan generant en l´economia espanyola són irresolubles si s´apliquen les mateixes receptes de sempre i pels mateixos gestors que l´han causada. Són un gran nyap sense trellat que cal denunciar. Hi ha solucions, però no passen pels dogmes neoliberals. Com deia Einstein, no hi ha cap problema sense solució; quan no se´n troba una, és perquè aquest està mal plantejat. Els politicastres de torn, des de Zapatero a Rajoy, ens volen tornar a vendre una moto que ja no funciona. Per tant, caldrà plantejar el problema des d´una nova perspectiva que faça possible un esdevenidor més esperançador amb solucions concretes i viables.
Si resulta que els problemes econòmics deriven d´una crisi del sistema, haurem de plantejar-nos-en un canvi amb totes les conseqüències. Ara és el moment de reconvertir-lo en un altre que tinga com a motor una nova economia verda, solidària i democràtica. Verda perquè faça possible un model de producció i de consum compatible amb el medi ambient, que assegure un futur ecològic. Solidària perquè no pot haver al món una ciutadania de primera i una altra de segona, gent que mor de fam i d´altra que s´ofega en l´abundància. I democràtica perquè l´economia és una cosa de tothom, no d´uns quants il·luminats que se n´aprofiten sense escrúpols.
Cal una reducció de l´escala a nivell productiu i de consum i la reconversió de l´actual economia globalitzada per una altra basada en economies locals eficients. Passar de les concentracions de capitals a la regionalització i a diferents modalitats de municipalització. Recuperar el principi ecològic de proximitat, minimitzar les distàncies per a una vida més sana, més plena i més sostenible.
Aquesta relocalització de l´economia reclama un desenrotllament urgent de nous sectors, com ara: l´agricultura ecològica i la pesca sostenible que garantisquen la seguretat i la sobirania alimentària, els sectors vinculats a les energies renovables que puguen frenar el canvi climàtic, la rehabilitació i la reconversió urbanística amb criteris bioclimàtics que dinamitzen la bioconstrucció, els treballs de cura de les persones, el reverdiment del paisatge i la gestió dels boscos, la recollida selectiva i el reciclatge, l´accessibilitat i la mobilitat ecològica, la recuperació dels aqüífers i la depuració de les aigües, el turisme ecològic..., tota una gamma de treballs verds que faran possible una nova manera de pensar, de relacionar-nos i de viure, que trenque amb l´inestable, insostenible, injust i irresponsable model econòmic actual.
En cada contesa electoral podem acabar amb una síndrome d´Estocolm política que ens aclapara col·lectivament. Prompte tindrem l´oportunitat de demostrar-ho.


dilluns, 9 de maig de 2011

Vídeo dels Verds i Ecopacifistes

10 LÍNIES ESTRATÈGIQUES I 101 MESURES URGENTS PER EIXIR DE LA CRISI CAP A UNA NOVA ECONOMIA VERDA I DE PLENA OCUPACIÓ PER A LA SOCIETAT VALENCIANA DEL SEGLE XXI



Hola sóc Paco Muñoz sóc membre dels Verds d'Alaquàs i alaquasers. En aquestes eleccions q'estem immersos, sóc candidat en la llista dels Verds i ecopacifistes per formar part de les Corts Valencianes, el nombre 21 de la llista, vull demanar-vos el vot , perquè som una formació que anteposa les persones i el seu entorn per damunt de tot, d'interessos partidistes, econòmics, perquè no ens venem als interessos d'uns pocs.
 a qui us presento el nostre logotip, la nostra llista i el nostre programa.


Pura Peris Garcia candidata a la  Presidència  de la Generalitat.



COALICIÓ VERDS I ECOPACIFISTES
PROGRAMA ELECTORAL PER A LES CORTS VALENCIANES 2011

10 LÍNIES ESTRATÈGIQUES I 101 MESURES URGENTS PER EIXIR DE LA CRISI CAP A UNA NOVA ECONOMIA VERDA I DE PLENA OCUPACIÓ PER A LA SOCIETAT VALENCIANA DEL SEGLE XXI

La crisi econòmica i ecològica que pateix la societat valenciana, amb la resta d'Espanya, compartida amb els països de la UE, forma part de la davallada financera d'un sistema econòmic globalitzat injust, que profunditza les desigualtats entre el poder de les multinacionals i la banca i la resta de la ciutadania i els països empobrits. Una crisi econòmica agreujada pel dramàtic terratrémol de Japó i la fallida de la central nuclear de Fukushima, d'incalculables conseqüències per a la salut de milers i milers de persones.

Eliminar definitivament de les nostres vides el perill nuclear i la lluita contra el canvi climàtic han de ser dues estratègies lligades al combat contra la crisi econòmica i l'atur en el camí al necessari i urgent canvi de model econòmic i social que clarament ha trontollat globalment.
Aquesta crisi global del capitalisme està posant a la llum les contradiccions d’un sistema que es fonamenta en l’acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones mentre la immensa majoria veu deteriorades les seves condicions de vida. Sota un fals miratge d’augment del consum, actuen sense cap escrúpol les empreses financeres que, com ara ja se sap, són les que realment controlen tota l’economia i, per tant, les que s’emporten la majoria deis guanys. Totes fa a través d’elles, des de cobrar la nòmina a comprar accions, pagar factures o realitzar inversions. Són els bancs i les cafres, cada vegada més internacionalitzats, l’eix del sistema i ara ens han mostrat la seva real cara de treballar solament amb l’horitzó de guanyar més i més diners.
La societat valenciana, les persones que ací viuen i treballen, la gent gran i també els joves i la infantesa esperen solucions reals a la crisi econòmica i ecològica que pateixen, solucions a l'atur, solucions al tancament dels crèdits per a les xicotetes i mitjanes empreses, per als autònoms i les cooperatives, per als llauradors, a més de que reclamen un comportament polític transparent, honest i obert a la participació activa de l'electorat, del món associatiu, de les xarxes socials i organitzacions no governamentals.

És hora de fer propostes clares i realistes, aplicables des del primer del govern valencià escollit per les noves Corts Valencianes, que comencem a donar un gir estratègic de superació del fallit model neoliberal i nuclear, per a començar a construir, no sense sacrificis, però repartint-los entre tothom, eixe altre model possible amb un ordre econòmic i social just com proclama el mateix Preàmbul de la Constitució de 1978.

Cal posar l’economia i el treball al servei de les persones, de la qualitat de vida, del temps lliure i divers, de la creativitat i de la millora del medi natural i dels recursos renovables.

Una nova economia on es canvie l’índex del PIB com a factor definitori de la qualitat de vida pels nous valors de la plena ocupació, el consum responsable i saludable, l’augment del temps d’oci, la disminució de les emissions contaminants, l’estalvi energètic, la reducció dels espais urbanitzats, l’augment del transport públic, l’equiparació del nivell de vida entre els països del nord i del sud, la solució dels conflictes internacionals per la via del diàleg i la diplomàcia, la desaparició del perill nuclear i de les armes de destrucció massiva, la reducció de la producció de RSU per càpita, l’augment dels espais naturals protegits i dels metres quadrats de zones verdes per persona als espais urbans… L’economia social i ecològica que posa per davant la qualitat de vida per a totes les persones i la preservació del Planeta al creixement injust i discriminatori del PIB en benefici de les minories privilegiades.

No és qüestió de confiar en un falsejat “desenvolupament sostenible” que repetiran fins al fàstic moltes candidatures, sinó fer possible una Sostenibilitat social i ecològica en què es reduïsca, fins i tot, el creixement del PIB. És hora de passar de l’índex de la macroeconomia neoliberal als nous valors de la qualitat de vida real per a totes les persones. És temps de perdre quantitat de consum a canvi de guanyar qualitat en l’alimentació, educació, sanitat, en l’aire que respirem, temps per a les relacions personals, salut individual i medi ambiental.

Davant la crisi dels valors i de les propostes fonamentades en el benefici agressiu, el consum irresponsable i l’explotació intensiva dels valors naturals, els Verds valencians defensem els valors de la igualtat, la qualitat de vida, l’ecologia, el repartiment i la solidaritat. Valors que no podran ser assolits sense l’establiment de mecanismes de participació ciutadana efectius i reals, sense accions politiques que facen realitat una societat totalment inclusiva ni sense la imprescindible transparència en les relacions entre l’Administració i la ciutadania.

Per això, des de la Coalició Verds i eco-pacifistes proposem i presentem a tota la societat valenciana, com a mesures urgents d’un nou govern valencià sorgit de les eleccions, les primeres i més urgents 10 línies d’actuació estratègica amb 101 mesures urgents, que haurien de ser posades en marxa per totes les Administracions, autonòmiques i locals, de manera immediata per a començar a eixir de la crisi, d’una manera més solidària amb les persones i el territori valencià on vivim:

10 LÍNIES ESTRATÈGIQUES PER A UNA EIXIDA DE LA CRISI AMB UNA NOVA ECONOMIA SOCIAL I VERDA:

1a) Aprovació immediata d'un Pla Valencià per la Plena Ocupació i les noves rendes socials bàsiques.

Amb les seguënts mesures concretes:

(1) Obligació pressupostària de la Generalitat Valenciana de dotació econòmica suficient per a la viabilitat del (2) Pla Valencià per a la Plena Ocupació amb l'objectiu de reduir les xifres d'atur per sota del 8% al final dels quatre anys de legislatura.

(3) Dotació suficient al Fons Municipal Valencià per a les mesures adoptades pels Ajuntaments per al foment de les economies locals, l'ocupació i l'auto-ocupació, que serien la prioritat en les subvencions autonòmiques per a tota la legislatura.

(4)Facilitació financera i ajudes econòmiques a totes les empreses i municipis que incorporen mesures d'estalvi energètic i d'introducció d'energies netes en els seus processos productius.

(5)Introducció de beneficis fiscals a les empreses que augmenten les seves plantilles de treballadors i treballadores, aproven contractes de recanvi de gent aprop dels 60 anys per joves, contracten dones i persones aturades de més de 45 anys i/o amb diversitats funcionals.

Així mateix, (6) els beneficis fiscals s'estendran als sectors i empreses que aproven convenis de reducció de la jornada laboral i repartiment del treball cap a les 35 h. setmanals.

e) Impuls a l'economia social i les xicotetes i mitjanes empreses:

La Generalitat Valenciana treballarà activament per aconseguir (7)l'extensió dels règim general de la Seguretat Social a tots els treballadors i treballadores autònoms per a que totes les persones que presten els seus serveis laborals pel seu compte o provenen de l'auto-ocupació estiguen homologats totalment als empleats i a les empleades per les empreses.

Adopció de mesures reals de (8) suport a les Cooperatives de producció i consum, a les Societats Anònimes Laborals i a les xicotetes i mitjanes empreses que es comprometen a establir un Pla d'Eco-eficiència en els seus sistemes de producció.


f) Nou contracte social: la renda social bàsica.

Els Verds i eco-pacifistes considerem que l'autèntica política progressista és la que assegura les necessitats bàsiques de les persones i el seu accés a un treball útil per a la societat.

Per això, establirem el que anomenem nou contracte social, la renda social bàsica que assegurarà a totes les persones valencianes una vida digna mentre va donant resultats la nostra estratègia d'un nou model econòmic cap a la plena ocupació amb el Pla Valencià per la plena ocupació.

(9)La Generalitat, amb participació dels Ajuntaments amb un 50% de la despesa, garantirà a totes les persones desocupades el cobrament de la Renda Social Bàsica que hagen finalitzat la percepció de l'atur o majors de 18 anys sens la primera ocupació, amb càrregues familiars, el cobrament de 1.000 euros/mes mitjançant un contracte social que suposarà la prestació de serveis a la comunitat, o en associacions de caràcter social organitzacions no governamentals, amb un horari laboral homologable al conveni laboral del sector on preste el seu servei a la comunitat.

Aquest contracte social o Renda Bàsica farà impossible ensorrar tantes i tantes famílies que estan en un ai al cor sense saber què passarà amb la seua vida en general i amb la seua hipoteca en particular. Una assignació suficient per tal que cada persona puga viure dignament, al temps que presta un servei a eixa societat que li dona empar en temps difícils.


g) Al mateix temps, caldrà implementar importants(10) inversions en plans de formació professional en les empreses, (11)la reforma i millora del cicles formatius de la Formació Professional reglada, així com(12) augmentar la despesa pública en els sectors d’innovació i d'investigació, especialment en energies renovables i noves tecnologies.

2a) Reforma fiscal, lluita contra l'economia submergida i creació d’un banc públic valencià, i participació de la Generalitat en els Consells d’Administració de les entitats financeres i grans empreses privades beneficiades amb subvencions de diners públics.

És hora de (13)noves mesures fiscals per a què paguen els especuladors, la banca, les SICAV i les grans fortunes molt més del que ara paguen.

És l’hora de lluitar contra l’economia submergida i els diners negres, la contractació il•legal, però també (14) d’ajudar les empreses productives, les PIMES, els agricultors i les cooperatives per a què puguen mantenir les seues plantilles, augmentar la contractació i innovar des de l'eco-eficiència els seus processos productius. S'adoptaran (15) mesures fiscals de bonificació a les empreses on la relació entre beneficis i plantilles siga directament proporcional i, al contrari, d'augment del gravamen a aquelles empreses on els guanys augmenten amb plantilles reduïdes.

L'economia submergida, que podria arribar aprop del 30% del PIB valencià, i sobre tot, el treball al marge de la contractació són una lacra per a l'economia valenciana, una clara mostra d'insolidaritat respecte al conjunt de la societat valenciana, una competència deslleial per als productes i serveis de les empreses que acompleixen els seus compromisos fiscals i suposa la sobre-explotació de la ma d'obra que empren. És especialment greu en el camp valencià, sobre tot en la temporada de recollida de cítrics, on cada dia són més els collidors controlats per màfies i gent sense cap escrúpol.

La Generalitat Valenciana es proposarà (16) augmentar la inspecció laboral en matèria de contractació i també de salut laboral i el control de les plantilles de totes les empreses i treballarà activament per aconseguir que la inspecció fiscal siga reforçada amb (17) la incorporació dels membres de la Guàrdia Civil especialistes en la lluita contra el frau i el treball il·legal.

Els diners públics destinats des del govern central a tapar els forats dels bancs que ha generat la seua pròpia voracitat especulativa no estan arribant a les empreses mitjanes i xicotetes que veuen com se’ls nega el finançament ordinari que garantiria la seua liquiditat a curt termini, encara que no estiguen en crisi ni mancades de feina, el que agreuja artificialment la crisi, provoca tancaments no justificats, o dóna la perfecta excusa per a la promoció d'expedients de regulació d’ocupació, reduccions de plantilla, no justificats realment per la manca de mercat per a la producció.

Alguns països europeus han encetat la recuperació del sistema financer públic, la tan criticada nacionalització de la banca pel neoliberalisme que ara ha fracassat totalment, i els Verds i eco-pacifistes proposem la urgent (18) creació d’un banc públic valencià, com una via a utilitzar per a la promoció del cooperativisme, l'auto-ocupació, la xicoteta i mitjana empresa, amb el compromís de la introducció de l’objectiu de l'eco-eficiència en els seus sistemes de treball i el suport a agricultors i agricultores professionals per a fer possible la urgent reforma agrària cap a un nou model d’agricultura integrada i ecològica per al camp valencià.

3a) Reforma i modernització de l'agricultura valenciana.

El camp valencià en aquests moments en una profunda crisi estructural, envelliment i empobriment dels agricultors professional i totalment en mans del sector comercial i les multinacionals, sense que 28 anys d'Estatut d'Autonomia hagen servit per a donar solució als seus problemes estructurals: monocultiu de cítrics, envelliment dels agricultors i minifundisme que l'han incapacitat per a competir en el mercat europeu, ni tan sols per a cohesionar al sector per a fer front a la neoliberal política agrària de la UE (PAC) que ha abandonat totalment a les agricultures mediterrànies.

El poble valencià no pot perdre una de les seves senyes d'identitat col·lectiva com és la vida agrària, el camp i ha de fer una aposta decidida per a que el camp valencià torne a ser una font d'ingressos i d'ocupació.

Ens proposem articular una (19) Llei valenciana de reforma agrària estructural que al temps que modernitze el sistema agrari valencià tant en els mètodes de producció cap a l'agricultura integrada i ecològica, la reconversió de les varietats vegetals i la introducció i extensió de nous cultius i foment de l'agricultura tradicional d'hortalisses per als mercats de proximitat, així com el foment decidit a la concentració parcel·lària per aconseguir extensions viables i eco-eficients.

Per assegurar i incentivar la modernització del sector agrícola, la Generalitat Valenciana establirà mitjançant l'aprovació de la (20) Llei Valenciana de la renda bàsica agrària que permeta una vida digna als als agricultors i agricultores professionals durant el procés de canvi del sector. Aconseguir una agricultura integrada i cada vegada més ecològica, al temps que assegura una alimentació més saludable i millor als valencians i valencianes, permetrà una vida digna i amb futur a les persones que viuen del sector primari al nostre País.

Una agricultura moderna i sana ha d'estar lluny de la modificació genètica de les espècies vegetals. Les collites genèticament modificades suposen una seria amenaça per a la biodiversitat europea i planteja riscs de contaminació creuada. Europa ha de ser una zona lliure OGM i el camp valencià ha de contribuir per aconseguir-ho. La llei per a la reforma de l'agricultura valenciana establirà una moratòria global al cultiu de transgènics en total el camp valencià.

La reforma agrària ha de garantir garantir programes de desenvolupament i innovació tecnològica en les explotacions ramaderes destinades a garantir l’enfortiment de les espècies autòctones i la millora de competitivitat dels productes ramaders valencianes en el mercat, establint (21)mesures per fer compatibles les activitats ramaderes, la producció i distribució del productes amb les normes comunitàries de benestar i transport animal .

Així, la re-localització de l'agricultura i la proximitat de la producció al consum suposarà inequívocament uns avantatges ecològics significatius que ajudaran a minimitzar les conseqüències del canvi climàtic.

(22) La Generalitat Valenciana haurà de vetlar per la protecció de la pesca valenciana amb arts tradicionals i embarcacions de curta eslora, sempre amb aplicació estricta de les mesures internacionals de protecció de la fauna marina i els períodes de veda.

La Generalitat Valenciana haurà de ser la primera en promocionar l'Agricultura ecològica i per augmentar el mercat als nous productes proposem l'aprovació de la(23)Llei d'alimentació sana i equilibrada per als menjadors escolars, hospitals i residències de la tercera edat i d'altres institucions soci-sanitàriesque assegurarà als seus menús la presència d'un 70% de productes de procedència de l'agricultura i ramaderia ecològica i integrada, des del primer any de la seva aprovació i es marque l'objectiu d'aconseguir el 100% de productes ecològics en un termini de 10 anys.

El recolzament a l'agricultura valenciana no ens ha de fer oblidar la solidaritat amb els països més empobrits, per això ens proposem recolzar al llarg de la legislatura el moviment pel comerç just.

Així, contemplarem (24) els projectes de Comerç Just com una de les línies prioritàries de la política de cooperació municipal i autonòmica, tal i com es recull al Pla de Cooperació de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), així com a la Resolució del Parlament Europeu sobre Comerç Just i Desenvolupament 2005/2245(INI) aprovada el 6 de Juliol de 2006.
En concret les accions aniràn dirigides a:  Impulsar, donar suport i promocionar el moviment de Comerç Just durant la propera legislatura; Adoptar criteris de Compra Pública Ètica als contractes públics, que tinguen en compte que les obres, subministraments o serveis contractats s'adeqüen als criteris ètics relatius al compliment de convencions internacionals i estàndards sobre condicions laborals dignes, i lluita contra el treball infantil, donant preferència a aquells proveïdors i productes que aposten per criteris o estàndards més exigents, com els de Comerç Just.

Impulsar l'organització d'activitats de sensibilització i educació per al desenvolupament al voltant del Comerç Just, per tal de comptar amb una ciutadania més formada i informada sobre la conveniència de triar el Comerç Just enfront del comerç convencional i  facilitar la cessió d'espais públics a les organitzacions de Comerç Just, per a la realització d'activitats, fires, tallers i altres esdeveniments, conforme als requisits administratius habituals.

4ª) Potenciació de l'eco-turisme i diversificació de l'oferta turística valenciana.

Un territori preservat, un litoral protegit, la millora de la qualitat de les aigües, unes ciutats sense contaminació atmosfèrica, uns nous productes agraris de proximitat, un bosc reforestat seran un millor atractiu per a impulsar el turisme valencià, diversificant l'oferta tradicional de sol i platja.

Cal reforçar i renovar el turisme, un dels sectors més importants a hores d'ara de l'economia valenciana i que més persones ocupen.

Caldrà establir(25) mesures de reducció fiscal i subvenció que promocionen la reconversió d'apartaments de segona vivenda en hotels i/o aparthotels, la construcció i rehabilitació bioclimàtica, energies netes i l'estalvi energètic i la total accessibilitat dels hotels i edificis d'us turístic,(26)la reducció d'impostos a les empreses turístiques que augmenten les seves plantilles i prenguen mesures de reducció dels horaris laborals o apliquen les mesures d'augment de l'ocupació previstes en el nou Pla. Es fomentarà (27) l'etiqueta de qualitat ambiental per als hotels, cases rurals, restaurants i altres empreses de serveis turístics i hostaleria, junt al’etiqueta d’excel.lencia per aquells que a més arriben a l’accessibilitat.

S'establiran (28)Línies de promoció i ajuda als Ajuntaments que reformen els seus PGOUs reduint els espais urbanitzables, declaren Paratges Naturals Municipals protegits, protegeixquen decididament els seu patrimoni natural i cultural, el seu litoral, el seu paisatge agrari i les seves muntanyes.

(29)Augment del fons autonòmic que es destina als Ajuntaments turístics i reforma del barem de distribució del fons donant prioritat als esforços de les ciutats en millorar el seu medi, la protecció dels seus valors naturals i històrics, la qualitat ambiental dels seus municipis, el foment de les energies netes i l'eco-mobilitat i l’accessibilitat.

(30) Foment del turisme rural, dels museus antropològics i centres d'interpretació de la natura, del senderisme i protecció real de les vies pecuàries com a noves alternatives d'ocupació i de millora global del turisme valencià.

5a) Reforma de la legislació urbanística valenciana, promoció de la reconstrucció eco-eficient de l'interior de les ciutats i foment de la participació ciutadana en la política urbanística:

La crisi del sector de la construcció i la desfeta del territori valencià, sobre tot, dels municipis del litoral és una de les claus de que l'actual crisi econòmica global siga més dura per al poble valencià. La construcció enfollida dels darrers 20 anys, fomentada i promocionada pel PP des de la Generalitat i la majoria d'alcaldies de quasi tots els colors polítics ha fet fallida per la crisi financera i ha llençat a l'atur a milers de treballadors i professional autònoms.

El PP no admeté a discussió i aprovació la Llei de protecció de l’Horta de València, que comptava amb el suport de la signatura de més de cent mil persones, ni la LOT ni la LUV han plantejat una moratòria de construcció en el saturat litoral valencià, ni s’han paralitzat les transformacions de milers de fanecades de sòl forestal o de secà en noves finques de cítrics amb inversions que no provenen del món de l’agricultura, ni hi ha una política decidida de reforestació del bosc valencià, al contrari, s’anuncien importants retalls en la protecció de paratges com el Penya-golosa o la Tinença de Benifassà, ni tampoc es desenvolupa un pla de recuperació de les marjals valencianes i de la seua real recuperació i protecció dels valors hídrics i de biodiversitat que encara tenen. Marjals amenaçades seriosament per construccions tolerades dintre dels perímetres de protecció senyalats per la llei d’espais naturals i el catàleg de zones humides.

Per això, és urgent(31) la reforma de tota la legislació urbanística i territorial aprovada pel PP de Zaplana i Camps, derogar els fonaments legislatius que han estat l'aval jurídic per a la desfeta del territori i per a la creació de la bambolla econòmica que ara s'ha punxat, per a garantir la protecció dels valors naturals i paisatgístics del territori i la reactivació del sector de la construcció des d'uns nous paràmetres més estables per a l'ocupació, de major qualitat i estalvi energètic.

La nova legislació urbanística i territorial ha de protegir, el litoral, les muntanyes i el patrimoni cultural i històric dels valencians,, exigir als Ajuntaments una planificació i desenvolupament urbà del seu municipi en la línia de (32)promocionar la construcció bioclimàtica, la rehabilitació interna de les seves zones urbanes i estableixca uns índex obligatoris de Sostenibilitat territorial i de l'edificació en tots els pobles i ciutats del territori valencià. Desaparició definitiva del agent urbanitzador privat i exigència d'una(33) àmplia participació pública en la redacció dels PGOUs, amb la celebració obligatòria de referèndums consultius abans de la seva aprovació definitiva.

El nou impuls al sector de la construcció valenciana i tots els sectors de producció i serveis auxiliars al seu voltant ha de partir de (34) l'estratègia d'augmentar la qualitat de la construcció, la introducció de les noves tecnologies i de les tècniques de construcció bioclimàtica i autosuficiència energètica(35) introduint de la manera obligatòria l'energia solar, tant la termosolar com la fotovoltaica als edificis, públics, privats i industrials i fomentant altres energies netes com la geotèrmica. S'establiran(36) mesures d'incentivació fiscal per a consolidar aquesta nova manera de construir i ajudar als sector empresarial a la seva adaptació.

Les noves lleis urbanístiques contindran l'ampliació dels actuals mínims de construcció obligatòria de vivendes protegides i (37) fomentaran l'ampliació de les vivendes en règims de lloguer i la reconstrucció i rehabilitació de les zones urbanes degradades i dels centres històrics.

(38) Pla de rehabilitació dels centres històrics de ciutats i pobles i àrees urbanes degradades per a promocionar el treball dels sectors autònoms, xicoteta i mitjana empresa de la construcció sense ampliar el territori urbanitzat i, al temps, treure al mercat de la vivenda en règim de protecció i de lloguer els milers de vivendes tancades o degradades que actualment estan buides o tancades.

(39) Reforma de la fiscalitat per a ajudar al finançament de l’adquisició o lloguer de la primera vivenda i la penalització de la possessió de segones vivendes tancades i/o no rehabilitades.

(40)La Generalitat Valenciana declararà zona protegida i no urbanitzable 500 m des de la línia de costa de domini públic marítim terrestre i ajudarà les actuacions municipals amb l'objectiu de des-catalogació com a zones urbanes i urbanitzables els terrenys inclosos anteriorment en aquesta zona litoral de 500 m. També (41)s'exigirà un mínim de 20 m2 de zones verdes per habitant i (42) la creació d'anelles verdes de parcs públics i zones agrícoles al voltant dels cascs urbans.

(43)No s'admetrà cap nou polígon de sòl industrial, comercial o de serveis que no estiga dotat d'una xarxa suficient de transport públic i no incorpore en les seves(44) ordenances constructives l'autosuficiència energètica amb tecnologies netes.

La nova legislació urbanística impulsarà el model de ciutat cohesionada i centrípeta, aplicant (45) l'índex de sostenibilitat que assegure els serveis bàsics habituals a totes les vivendes en una distància menor de 500 m per a l'aprovació dels PGOUs. S'establiran (46) taxes fiscals a les places d'aparcament de les grans superfícies i polígons comercials i d'oci ubicats en les zones periurbanes.

Caldrà assegurar també l'ús sostenible de l'aigua, la seva qualitat real i l'adequat tractament de les aigües residuals, aplicant els (47) principis de la Nova Cultura de l'Aigua en tota la legislació urbanística valenciana.

S'aprovarà dues (48)Lleis de protecció de l'Horta de València i de protecció de la (49) Huerta de la Vega Baja i del Segura i un (50) Pla urgent de sanejament del Fondo d'Elx i de l'Albufera de València.

Ens proposem la(51) reforma i ampliació del catàleg de zones humides, la reforma dels actuals PORNs i la creació d'un (52) Fons d'inversió pública, amb la participació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el Ministeri de Medi Ambient, per a la rehabilitació, conservació, foment de l'eco-turisme i de l'agricultura ecològica dels conreus tradicionals de les marjals valencianes amb etiqueta ecològica (arròs i hortalisses), sempre amb participació dels agricultors propietaris de terres de marjal, i l'aplicació estricta dels 500 m de perímetre de protecció de les marjals i altres zones humides,(53) des-classificant el sòl urbà que puga estar dintre d'aquest perímetre i deixant fóra d'ordenació totes les construccions que puga haver-hi.

(54) Amb la participació dels Verds, la nova Generalitat Valenciana tindrà una cura especial de l'Albufera de València, marjal emblemàtica i senya d'identitat valenciana. Crearà una línia d'inversions en la seva restauració i conservació i establirà convenis de col·laboració amb el govern central per a la construcció immediata de les infraestructures necessàries per a la depuració de les seves aigües i el tractament de les aigües residuals que encara li arriben. Es reformarà el (55)Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de l'Albufera de València i es fomentarà el conreu de l'arròs i l'eliminació de l'agricultura intensiva i de cítrics en tot el seu perímetre.

Es desenvoluparan (56) mesures d'incentivació de l'ús eco-turístic de totes les marjals, tenint sempre cura de la protecció de la valuosa flora i fauna que contenen.

La Generalitat Valenciana aprovarà una (57) moratòria en la construcció de nous edificis en la franja litoral de 500 m des de la línia de costa, a l'inici de la legislatura.

6a) Aprovació d’una nova Llei Forestal Valenciana, reactivació del Consell Forestal Valencià.

La conservació i regeneració de l’espai forestal valencià (suposa un 50% del territori valencià) ha de ser un eix estratègic en la lluita contra el canvi climàtic, contra la desertització i per al manteniment del paisatge i l’economia rural valenciana.

El bosc mediterrani, la forest valenciana té un component bàsic ambiental i paisatgístic, una funció social ecològica, i poc interès extractiu. Un arbre autòcton del bosc mediterrani es calcula que fixa uns 300 kg de CO2 durant el seu creixement.

La protecció i regeneració de la cobertura forestal i protecció del sòl de les muntanyes valencianes ha de ser l’estratègia més que necessària i urgent en la lluita contra el canvi climàtic. Ha de ser un dels eixos fonamentals de la política forestal en els futurs anys.

Propostes concretes:

(58) Ple reconeixement polític i social dels nostres espais forestals pels seus valors ambientals i socials.

Un nou marc legislatiu: (59) Reforma de la Llei Forestal Valenciana, per afavorir la participació i cor-responsabilització dels agents socials implicats en el bosc valencià (Generalitat, propietaris privats, Ajuntaments i professionals del sector) i el repartiment de les càrregues i els beneficis socials generats.

La riquesa del litoral ha d’arribar als propietaris privats i Ajuntaments rurals que mantenen els espais forestals. Si apliquem el principi de la UE de qui contamina paga, també hem d'aplicar l'altre principi de justícia social de qui ofereix serveix ambientals al conjunt de la societat valenciana ha d'estar compensat.

Així proposem(60) l'aplicació per als propietaris de bosc i terres de muntanya de la renda familiar agrícola garantida i un augment exponencial dels pressupostos en matèria forestal i el foment de la gestió compartida i provada del bosc valencià.

En els darrers anys la Generalitat en mans del PP de Camps i Rajoy dedica menys de 10 euros per Ha./any de bosca i caldria aproximar la inversió pública a uns 60 euros per Ha/any al llarg dels quatre anys de legislatura.

El nou Pla Forestal Valencià hauria d’estar consensuat en el marc d'un reactivat (61) Consell Forestal Valencià, previst en la llei vigent i que l’any 2004, després de no constituir-se mai, va estar desaparegut al si del Consell Assessor de Participació i Medi ambient, de trista vida.

La prevenció dels incendis forestals ha de ser la primera línia estratègica de la política forestal valenciana. La silvicultura preventiva ha de passar al primer pla de la política forestal en les muntanyes públiques i també en les privades.

Els informes forestals diuen que més d’un 80% del bosc valencià no està ben preparat contra els incendis forestals, arribant a 1 milió les hectàrees amb total absència de qualsevol tipus de tècnica silvícola, d’un total de 1.217.000 hectàrees de la superfície forestal valenciana.

A majors inversions públiques en la prevenció d’incendis, hem d’acompanyar l’augment de les subvencions a les tasques preventives dels propietaris privat i als Ajuntaments.

Així, (62) dedicarem 100 milions d’euros anuals al capítol 6 d’inversions reals i uns altres 100 milions a les línies del capítol 7 de prevenció dels incendis forestals i treballs forestals de propietaris particulars i Ajuntaments.

Així, podrem posar en marxa realment la reforestació del bosc valencià, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva, plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians.

Un bosc valencià protegit contra els incendis forestals i recuperat és una font energètica renovable de bio-masa, per alguns sectors industrials, així com per a les poblacions rurals de l'interior, al temps que sumidor de CO2. A més, d'una font d'ocupació important per a sectors laborals ara desocupats per la crisi de la construcció i l'agricultura. (63) Promocionarem la ubicació a les comarques forestals de plantes energètiques de biomasa i la instal·lació de forns de residus forestals i vegetals a les empreses valencianes.

També vetlarem per l'aplicació estricta de (64) declaració de sòl no urbanitzable i protegit durant 100 anys tot aquell terreny que haja patit un incendi forestal.

7a) (65) Pla Valencià d’Estalvi Energètic i de Foment de les Energies Renovables, amb l'objectiu de reducció d'un 20% del consum elèctric i la producció d'un 35% d'energies renovables al 2015.

Les greus conseqüències del canvi climàtic per a la costa mediterrània occidental (augment del nivell de la mar, de l'ozó troposfèric, contaminació atmosfèrica i de la freqüència i intensitat de les gotes fredes, entre d'altres) ha de convertir a l'Administració valenciana en avantguarda en la lluita contra aquest fenomen mundial que ja està afectant-nos greument. La regressió del litoral és un fet ja tan inqüestionable com els alts nivells de contaminació atmosfèrica de les nostres ciutats.

És urgent la reducció del consum energètic de l’economia valenciana, de les nostres ciutats i pobles, i la substitució dels combustibles fòssils (cada vegada més cars i principals productors de les emissions de gasos amb efecte hivernacle) i de la perillosa energia nuclear per energies renovables.

El Pla Valencià d’Estalvi Energètic i de Foment de les Energies Renovables que proposem la coalició Verds i eco-pacifistes tindrà els següents eixos d'actuació:
                                  Objectiu d'estalvi del consum d'energia elèctrica en el conjunt de la nostra comunitat del 20% al finalitzar la legislatura (2015).
- Procedència de les energies renovables del 35% del consum energètic total del PV al 2015.
                                  Foment en les industries i sector de serveis valencians de mesures de reconversió energètica cap a les energies renovables, plans d'estalvi i eco-eficiència.
                                  Canvi dels vehicles del transport públic per vehicles elèctrics i híbrids.
                                  Foment i ubicació de plantes d'energia eòlica marina al litoral valencià, foment de la termosolar, geotèrmica, fotovoltaica integrada en edificis i biomassa que facen possible el (66)tancament de Cofrents mai més enllà de 2014, una de les centrals nuclears més perilloses d'Espanya i situada en una zona sísmica, que solament produeix el 19% de l'energia elèctrica que consumim, marcant el límit màxim de funcionament en 30 anys (es va posar en marxa l'any 1984).
                                  Aquest Pla permetria cobrir amb escreix la demanda d'energia elèctrica del territori valencià calculada per al 2050 en171,56 Twh/any.
                                  La Generalitat Valenciana hauria d’aprovar un (67)Pla de Desenvolupament Integral de la Vall de Cofrents–Valle de Ayora que assegure la qualitat de vida de les famílies i l’economia municipal dels pobles de la zona on actualment s’ubica la nuclear.

(68)Impuls, amb ajuts econòmics, de plans municipals d’estalvi energètic i foment de les energies netes, fonamentalment la solar en edificis i de la reforma dels PGOUs i ordenances municipals per introduir normes de construcció. bioclimàtica i de rehabilitació energètica dels cascs històrics.

8a) (69) Pla Valencià de Transport Públic, Infraestructures viàries i Eco-mobilitat:

Un Pla de transport públic que hauria de convenir-se amb el govern central per a potenciar les rodalies de RENFE, la construcció de xarxes de tramvies en les grans àrees urbanes de Castelló–Vila-Real, L’Horta, La Safor-Marina Alta, Alacant-Elx i Torrevella-Oriola, potencie les línies d'Utiel–Buñol-València, Sagunt-Caudiel, Xàtiva–Alcoi, València–Gandia, Alacant–Torrevella, Castelló-Vinaròs i execute el tren Gandia–Dénia.

Per aconseguir aquests objectius, a més de promoure la signatura de convenis amb el Ministeri de Foment i exigir, com a mínim, el mateix esforç d'inversions estatals en la xarxa ferroviària valenciana que en altres CCAA, caldrà aprovar una per les Corts Valencianes d'una (70) Llei de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana que garantisca un servei modern, segur i de qualitat als ciutadans/nes.

Un transport públic que ha de ser segur, pel que ens comprometem a urgir(71) l'adopció en tota la xarxa de FGV i, en particular en la línia 1 del Metro de València de les mesures de seguretat que impedisquen que torne a succeir un accident com l'ocorregut el 3 de juliol del 2006, bé per mitjà de la instal·lació dels sistemes ATP o qualsevol altre d'última generació que tècnicament es considere idoni.

(72) Impuls davant del govern central i la UE del Corredor mediterrani, sobre tot per a mercaderies, així com de l'AVE per a mercaderies Madrid-València, amb l'objectiu d'arribar al 20% del transport de mercaderies per línia ferroviària per al 2020. Potenciació del transport marítim de cabotatge per a camions des dels ports valencians i petició de les competències dels port de València, Sagunt i Gandia per a la Generalitat Valenciana.

El Pla que establira com a permanent la (73)reducció a 110 km per autopista o autovia, la reducció a 90 Km/h per les carreteres nacionals, autonòmiques, provincials i comarcals i rondes urbanes, i la de 30 Km/h en totes les zones urbanes, on es donaria preferència als usuaris de bicicleta.

(74)Aprovació d'una moratòria de la construcció de noves autovies i abandó definitiu dels projectes de rondes comarcals de les N.340 i N.332 alternatives a l'AP-7, obrint negociacions junt al Ministeri de Foment amb AUMAR del'alliberament del peatge de l'AP-7 per als usuaris comarcals de l'autopista en les zones de Benicarló-Vinaròs, Castelló-Orpesa, Xeresa-Oliva i Benidorm-La Vila Joiosa.

(75)Aprovació d’una taxa autonòmica finalista per als vehicles d’ús privat amb motors amb combustibles fòssils destinada a finançar el Pla Valencià de Transport Públic.

9a)Aprovació d'una nova Llei valenciana de residus i nova política d'envasos (derogant l'actualment vigent i totalment ineficaç de 2002)

Un dels sectors on més ha fracassat la política del PP de Camps i Rajoy al nostre País és el de residus, on s'han incomplit totalment totes les previsions de construcció de plantes de tractament i la reducció en la producció de residus que està arriba a 1,5 Kg/hab/dia. Milers de tones de RSU dels pobles i ciutats valencianes recorren cada dia centenars de quilòmetres per acabar, molt vegades, sense cap tractament o algun molt deficient en abocadors sense legalitzar. El sector del fem és també uns dels que políticament fa més pudor pels casos de possible corrupció empresarial i política.

En canvi, el sector dels residus amb l'aplicació de polítiques adequades pot generar importants beneficis als municipis, estalviar recursos i matèries primes amb la reducció i el reciclatge, generar noves fonts energètiques, eliminar adobs químics del camp i donar ocupació a milers de valencians i valencianes.

Per això, els Verds valencians ens proposem la derogació de l'actual Llei de Residus aprovada pel PP l'any 2002 i la redacció d'una nova (76) Llei Valenciana de Residus, junt a l'impuls d'una política d'envasos que fomente la reutilització dels envasos, la reducció d'embolcalls i la venda a granel.

La nova llei tindrà com a objectius generals que s'apliquen de manera real els principis de reducció de la producció de residus en origen, tractament pròxim i ecològic dels RSU, potenciació de la recuperació i reciclatge amb l’objectiu de residu zero, proposant per als quatre anys de legislaturareduir la producció de RSU fins a 1 Kg/hab/dia en els primers quatre anys de la seva vigència

S'establirà una distància màxima per al tractament dels RSU d'una població de 20 Km i un percentatge màxim de rebuig d'un 10% per abocador en les plantes de tractament. En tot cas, la nova llei de residus prohibirà el transvàs de residus per al seu tractament.En tot cas, la nova llei de residus prohibirà el transvàs de residus per al seu tractament a altres comarques d’on s'han originatSerà obligatòria la recollida porta a porta de la fracció de matèria orgànica i la seva conversió en biogàs i adob agrícola.


S'impulsaran noves ordenances per a les (77) taxes de la recollida domiciliària de fem que fomenten econòmicament la separació en origen i l'us dels contenidors de vidre, paper, envasos, olis, roba usada...

La nova Llei de Residus fomentarà la (78) creació d'empreses cooperatives i empreses mixtes en el sector dels residus, que prioritzen la contractació de joves, dones i majors desocupats del sector agrícola, construcció i transport majors de 45 anys i (79) l'establiment d’un cànon de residus per a finançar les plantes de tractament, de recuperació, les línies de reciclatge i la recollida selectiva dels RSU.

Aquesta nova llei (80)prohibirà la incineració com alternativa d’eliminació o valorització dels residus en plantes de tractament de RSU o de qualsevol altre sistema d’incineració de residus o com a combustible en les fàbriques de ciment o de caire semblant.

10a) Defensa dels drets socials i democràtics de la ciutadania valenciana.

El neoliberalisme econòmic i els valors conservadors que impulsen el PP de Camps i Rajoy amb la seva política entre la societat valenciana, i que no oblidem són a hores d'ara majoritaris als països membre de la UE, estan donant una eixida a la crisi financera i ecològica des de la dreta en matèria econòmica, però també estan somovent els fonaments de l'Estat de Benestar quan encara no estaven suficientment arrelats en la societat valenciana. Abans amb l'excusa de millorar la competitivitat del sector públic i ara de la crisi econòmica assistim a retalls en els drets socials bàsics, com són l'educació, la sanitat, les polítiques d'igualtat i també dels drets a la llibertat d'expressió i a l'accés a la cultura.

El PP de Camps i de Rajoy, que ha convertit a l'Administració valenciana en la comunitat autònoma més endeutada de l'Estat ( uns 20.000 milions d'euros entre la Generalitat i les empreses públiques), malbaratant els diners públics en projectes megalòmans i inútils, la Ciutat de les Arts i les Ciències ha costat fins ara més de 2.000 milions d'euros, el que suposa més del 2% del PIB valencià d'un any, mentre ens ha ubicat en la cua de la despesa en els drets socials.

La despesa per alumne i any en l'ensenyament secundari obligatori mitjana en Espanya és de 6.207 euros, mentre a la CV solament arriba a 5.738 euros. Som la tercera comunitat que menys gasta en aquest capítol, mentre a la despesa sanitària per habitant som els segons per la cua, la mitjana de les CCAA és de 1.288,5 euros i ací solament arriba a 1.078 euros a l'any. Un altre exemple d'una política antisocial és que som la segona autonomia que més percentatge de persones amb el dret reconegut a la prestació per dependència encara no ha cobrat.

El programa electoral dels Verds i eco-pacifistes no pot oblidar aquesta trista realitat i ha de donar un gir de 180º a la situació de manera urgent per tal d'assegurar per al poble valencià des de l'Administració pública valenciana l'accés a una educació pública de qualitat des dels 0 anys, el dret a la salut i l'assistència sanitària, el dret a una vida digna al llarg de tota la vida.

Però també el PP ha fet una política continuada de retalls dels drets culturals, cívics, lingüístics i de tot tipus que hem de tornar a reivindicar i fer possibles cada dia. Tenim el dret a viure en valencià, a la igualtat i no discriminació per motius de sexe, a la seguretat quotidiana, a la reparació i indemnització dels danys provocats pel mal funcionament del transport públic, a la igualtat d'oportunitats i a la llibertat d'expressió, a la participació ciutadana i a l'accés lliure a una informació real i transparent al voltant de la gestió pública.

Una democràcia avançada en el segle XXI ha de fonamentar-se en una ciutadania educada, saludable, protegida, lliure, culta, informada, amb igualtat d'oportunitats i els seus trets identitaris protegits. Solament així podem parlar realment d'un Estat social de dret, com proclama al seu preàmbul la Constitució de 1978, marc jurídic global on es fonamenta el dret històrica dels valencians al seu autogovern plasmat, a hores d'ara, en el vigent Estatut d'Autonomia.

A més, és l'hora d'ampliar els drets també als animals, tant els que ens fan companyia, els que utilitzen en la nostra alimentació diària, així com els d'aquells que encara habiten en llibertat en el nostre territori. És l'hora d'acabar amb pràctiques atàviques de maltractament.

Per això els Verds i eco-pacifistes ens proposem l'aplicació de les següents mesures des de les Corts i la Generalitat valencianes:

  • Al mateix inici de legislatura, aprovació d'una (81) Comissió Parlamentària de l'accident de la línia de metro València, ocorregut el 3 de juliol del 2006, basada en una auditoria tècnica realitzada per tècnics independents amb coneixements avalats en la matèria, que avalue tant les mesures de seguretat existents en el moment de l'accident com la qualitat del servei. De les conclusions de la dita investigació es derivaran les responsabilitats a nivell professional, tècnic, de gestió i polític que es determinen en les investigacions.
  • Les Corts Valencianes demanaran a la Generalitat Valenciana que es facilitaren tots els mitjans necessaris, tant econòmics com aquells que possibiliten l'accés a la informació, per tal que es realitze una auditoria independent en FGV des de l'any 1996 que analitze tant els comptes como la gestió referent a la seguretat en el metro. També haurà de proporcionar els recursos necessaris perquè els mitjans de comunicació públics realitzen un programa objectiu d'allò que va succeir en l'accident del 3 de juliol del 2006, de la investigació administrativa i judicial, i reflectisca la situació real de FGV.
  • (82)La Generalitat Valenciana negociarà i signarà un acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya per a que la senyal de TV3 es puga veure lliurement a tot el territori valencià i Canal 9 a Catalunya. La Generalitat Valenciana repararà els danys econòmics i morals causats a l'associació cívica Acció Cultural del PV per la persecució política enllestida pel PP de Camps i la reconeixerà públicament el seu paper cabdal en el redreçament cultural i lingüístic del poble valencià.
  • El nostre País reclama el dret a la informació plural i transparent i lapropera legislatura haurà de plantejar-se molt seriosament com aconseguir que els mitjans públics d'informació, la RTVV, deixe de ser un instrument propagandístic del govern de torn i un forat presupostari sense fons. Ens proposem (83) aconseguir un Canal 9 democràtic, obert, difussor de cultura i eina fonamental en la normalització i dignificació de l'ús del valencià, i amb un estricte control de la seva despesa.
  • Aprovació de la (84) Llei Valenciana de l'Escola i la Universitat pública, acompanyada d'un pla de finançament que abaste al final de la legislatura un 7% del PIB en despesa pública educativa i es marque els objectius d'una (85) xarxa pública educativa suficient per a tots els valencians i valencianes des dels 0 anys fins als estudis universitaris, de qualitat i amb possibilitats d'innovació i investigació.
      • (86)Aprovació de línies d'ajuts suficients per a garantir la igualtat d'oportunitats a tot l'alumnat valencià en matèria de llibres, menjadors escolars, activitats extraescolars, residència en les ciutats universitàries, accés a les noves tecnologies. La política educativa de la Generalitat Valenciana garantirà i promocionarà l'ensenyament en valencià en totes les comarques de domini lingüístic valencià reconegudes en la Llei d'ús i ensenyament del valencià.
      • El Servei Valencià de Salut ha de garantir la promoció de la salut entre tota la població, l'educació per uns hábits de vida més naturals i saludables des dels principis de que no hi ha malalties, sinó malalts i que la millor política de salut és la prevenció de la caiguda en les malalties.
      • Cal reformar l'actual legislació en polítiques de salut i (87)assegurar una xarxa completa d'atenció primària i prevenció, que incorpore una atenció especial als efectes negatius de la contaminació ambiental, química, atmosfèrica, alimentària, magnètica, radioactiva, lumínica, a més de les considerades com a malalties tradicionals.
      • Com l'educació, el dret a la salut és universal i considerem que l'Administració valenciana ha de garantir-lo i evitar que l'obtenció del benefici empresarial marque els objectius de la política de salut i de l'atenció sanitària.
      • Sense oposar-nos totalment a l'existència de concerts amb entitats privades del sector per alguns serveis de salut molt particulars i concrets o per cobrir buits de la xarxa pública, ens proposem(88) l'eliminació progressiva i substitució per la gestió pública dels hospitals de gestió privada que el PP ha introduït en algunes àrees de salut aquests darrers anys (La Ribera, Vega Baja, Crevillent, Dénia, Manises...) i dintre de la pròpia xarxa pública en molts serveis, particularment en els d'observació i diagnòstic amb noves tecnologies.
      • Aquesta voluntat clara per la gestió pública del Servei Valencià de Salut no és contradictòria, ans al contrari, amb la millora permanent de la qualitat de la prestació del servei de salut i atenció sanitària. El SVS ha de marcar objectius clars per (89)aconseguir per cada Àrea de Salut i centre hospitalari, les mesures de reciclatge dels professionals del sector, la incentivació i control de la productivitat social de la xarxa, la introducció de les noves tecnologies i nous mètodes curatius, el control i fiscalització de la despesa del sistema...
      • Tots els sectors professionals de la funció pública valenciana, i no solament el del sistema de salut, han de demostrar cada dia que la major productivitat social i garantia de la qualitat del servei que es presta als usuaris està en la xarxa pública i és aquesta la que garanteix la universalitat real dels drets socials i la igualtat d'oportunitats per a tots i totes. És urgent una (90)Reforma de la funció pública que millore la seva productivitat social i assegure la carrera professional i el reciclatge permanent per a millorar el servei a la ciutadania.
      • La Generalitat Valenciana haurà de fer un esforç inversor per millorar la ràtio de llits hospitalaris per habitant que ens equipare a les recomanacions de la OCDE, i per a descentralitzar els centres d'especialitats i (91) aconseguint el 2020 un hospital per a totes les àrees de salut.
      • (92) Implantació real del Pla de Salut Mental del País Valencià,amb participació activa i coordinada de la Conselleria de Salut, Ajuntaments, Associacions de Malalts mentals i familiars.... Dotació de plantilles de professionals suficients i millora dels centres de salut per a l'atenció dels usuaris.(93) Obertura de residències de malalts crònics i ampiació de la xarxa de centres de dia, ocupacionals, habitatges tutelats per les Unitats de Salut Mental.
      • En aquests temps de crisi econòmica i de dèficit pressupostari en les Administracions és l'hora d'enllestir decididament una nova estratègia en política farmacèutica que es fonamente en el control i (94) reducció de la despesa en productes farmacèutics amb l'objectiu de reduir-la en un 40% el 2015. Quasi totes les empreses del sector són multinacionals del medicament i cal la generalització de les receptes de productes genèrics, la dispensació als usuaris solaments de la quantitat necessària del medicaments per a la seva cura, un major control i persecució activa de les males pràctiques en la matèria de determinats usuaris, professionals i dels representants dels laboratoris i la introducció de la medicina i productes naturals en el SVS.

Política de defensa dels animals:

Considerem urgent (95) l'aplicació a la legislació valenciana de les propostes de la Declaració Universal dels Drets dels Animals reconeguts per la UNESCO i l'ONU, on es declara que “la cultura d'un poble es reflecteix en el tracta que es dispensa als animals i que cap animal serà sotmès a maltractament ni actes cruels. Si és necessària la mort d'un animal per a l'alimentació humana, aquesta deu ser instantània, indolora i no generadora d'angoixa".

El debat obert al conjunt de la societat espanyola per la prohibició a Catalunya de les corregudes de bous ens ha de servir d'impuls per a l'aplicació immediata de tota una sèrie de mesures de millora de les polítiques per a la defensa dels animals.

Promourem des de les Corts Valencianes la (96) desparició del territori valencià de l'espectacle aberrant que suposa l'esmentada “festa nacional”, les corregudes de bous, i altres actes cruels amb animals de les festes populars de molts pobles valencians.

També haurem de(97) millorar la regulació i control de certes pràctiques rebutjables en la ramaderia industrial valenciana.

La normativa i actuació de l'administració autonòmica ha de tenir l'objectiu d'eliminar els patiments innecessaris dels animals i aplicant estrictament el que diu la legislació en la matèria i adoptant noves mesures que la milloren. Són habituals en mols llocs els incompliments de la llei 4/94 de la Generalitat Valenciana sobre Protecció dels animals de companyia o encara es consideren normals els patiments dels animals en la indústria ramadera de cria i comercialització o en les investigacions. També impulsarem la reforma de la Llei de Caça, per a que “el parany” no puga ser utilitzat per ser una tècnica de caça no selectiva i millorar-la en altres aspectes avui superats per la legislació de la UE.

        1. Volem que la Generalitat Valenciana siga capdavantera en l'aplicació dels principis recollits en la Carta dels Drets dels animals, impulse als Ajuntaments valencians a que augmente la seva preocupació per al compliment de la legislació sobre animals domèstics i fauna urbana, millorant les relacions amb les Associacions protectores d'animals, i assegurant el compliment de la legislació tant pel conjunt de la ciutadana com als punts de venda d'animals, per tal d'evitar el tràfic il·lícit d'espècies exòtiques o protegides, així com les normatives legals en matèria d'espectacles taurins de carrer o en el transport i sacrifici de les espècies procedents de la ramaderia, on caldrà reformar l'actual normativa.


La Generalitat Valenciana hauria de (99) crear un Consell Social per a la Defensa dels Animals al si de la Conselleria d'Agricultura, ramderia i pesca que vetlara permanentment per la defensa dels animals i la millora constants de la legislació valenciana amb la participació activa de les associacions animalistes i protectores, tant dels animals domèstics, de la ramaderia, dels que usa la investigació científica i industrial, com de la fauna valenciana en llibertat.

Farem importants esforços en augmentar l'estima pels animals amb(100)campanyes ciutadanes de promoció dels Drets del animals general i, sobre tot, entre la infantesa incorporant en el sistema educatiu l'educació la seva importància.


(101) UNA NOVA POLÍTICA PER UNA ECONOMIA VERDA I JUSTA

Un nou model econòmic i social per al segle XXI, més ecològic i més just exigeix noves maneres de fer política i l'establiment de mesures de participació ciutadana més activa per a que el control i transparència de la gestió política al front de l'Administració valenciana siga permanent i s'acabe l'espectacle vergonyant de la corrupció i les pràctiques massa freqüents d'abús des del poder.

Ens proposem la reforma de l'Estatut d'Autonomia i la legislació vigent amb l'objectiu de que la ciutadania puga participar en a democràcia molt més enllà de votar cada quatre anys. Volem introduir en la legislació la possibilitat de presentar una llei per iniciativa popular a les Corts Valencianes amb 10.000 signatures, aprovar la Llei de comarcalització prevista a l'Estatut d'Autonomia des de 1983 i mai aprovada, l'establiment per llei autonòmica d'un referèndum consultiu per a la ratificació dels PGOUs als municipis, l'eliminació del llistó del 5% per accedir a les Corts Valencianes, la desaparició de les Diputacions Provincials i el traspàs de les seves actuals funcions a la Generalitat Valenciana, la derogació de la Llei de l'Estatut dels ex-presidents de la Generalitat, una nova llei de règim local que permeta als Ajuntaments atendre les reivindicacions i necessitats de la seva ciutadania, l'establiment d'un nou sistema de finançament que aplique el 33/33/33 % de la despesa pública entre l'Estat, les CCAA i els Ajuntaments i volem que el País Valencià tinga veu pròpia davant de les institucions de la UE.

Vota Verds i Ecopacifistes