Flas castell

Com no la nova Web del Castell D'Alaquàs en perfecte castellà com sempre potenciant la llengua de la terra.
Però espere que amb el que estalviem amb les llums de nadal i el que es podria estalviar en les sales de castell dotant-les de detectors de moviment perquè s'encengueren les llums només quan foren visitades i no tot el dia com estan ara i amb peretes de baix consum, les exteriors s'apagaren a una certa hora de la nit, el mateix per a l'any que ve tenim sort i no la posen en valencià.

Com dirien els nostres amics d'Alaquàs Parla, com a canal 9, el titul: "el Castell d'Alaquàs" en valencià i el contingut en castellà.

D'altra banda en la seua execució és una Web bonica de veure.

Només fet en falta, que no tinga un calendari amb tots els esdeveniments previstos celebrar a dos mesos vista perquè el ciutadà este informat i un formulari perquè es puguen sol·licitar sales online, per a així dinamitzar els actes culturals i esdeveniments.
També un fòrum on els visitants puguen deixar les seues opinions sobre el monument, activitats, esdeveniments, tots els relacionats amb el castell, un exercici de salut democràtica, de la mateixa manera que els plens municipals foren retransmesos per la ràdio en diferents horaris per a una bona informació ciutadana, exactament igual que es podrien penjar en la xarxa, els vídeos dels plens perquè tot ciutadà que volguera els puga consultar.
Però molt em tem que ens quedarem amb les ganes, de totes estes coses, que amb un gasto quasi insignificant es podrien realitzar, per que els mitjans es tenen ara falta la voluntat perquè executen.

Cadernera roja el conte del castell s'ha acabat.

Crisi, quina crisi?

http://www.globalizate.org/

Félix Nieto per a Globalitza't (23/11/08)

Des dels mitjans de comunicació no deixen de repetir que estem en crisi, que entrem en recessió, que és la més greu des de 1929 i la primera crisi a nivell global en la història, però, de quina crisi estan parlant?, de la de les institucions financeres i de les grans multinacionals que veuen com els seus excessos i guanys sense limites arriben al seu fi amb els seus magnífics dividends i pagaments als seus alts executius de milions d'euros per a poc després declarar en fallida a les seues empreses?

O de la crisi de la rajola?, on durant anys, els constructors, propietaris del sòl i personatges sense escrúpols s'han literalment forrat a costa d'especular amb una necessitat bàsica com és el dret a una vivenda digna, arreplegat en la tan defesa Constitució Espanyola (articule 47).

O potser es referixen a la crisi de les empreses d'automòbils, a Espanya hi ha més de 20 milions de cotxes i llevat que estos es fabriquen per a durar cinc anys, o prosseguisca l'augment de la població, el mercat està esgotat.

Però hi ha una crisi de què no es parla, és la crisi climàtica, una crisi que no és conjuntural i que no es pot solucionar de donar diners públics a què l'han provocat com en les crisis esmentades anteriorment.

És una crisi molt més profunda i complicada ja que té a veure amb el sistema de vida que portem en el món ric, ens han venut durant anys la idea del progrés amb relació a les nostres possessions, a l'estatus econòmic i al gasto com a manera d'oci i de realitzar-nos com a individus.

Totes les grans mobilitzacions socials anteriors, a excepció de les mobilitzacions contra la guerra, han sigut mobilitzacions per a demanar més, normalment un augment dels salaris; i eixe és un gran error, perquè siguem sincers perquè volem més diners? La resposta més normal seriosa: per a viure millor. Però eixa és la trampa ja que llavors els preus pugen encara més i si guanyem més diners és per a gastar més diners i eixe diners ho gastem en coses que el que fan és produir més contaminació i emissions de gasos d'efecte hivernacle amb la qual cosa el canvi climàtic s'accelera a més de perpetuar el sistema econòmic basat en el creixement continu.

Després ens diem que els diners no fa la felicitat, encara que en el fons no ens ho creiem, volem més i més, i açò és ho grave d'esta crisi, que no hi ha més, que el planeta està arribant, o ja ha arribat, als seus limites i que dins de poc de temps, prou menys del que ens imaginem, ja no haurà tornada, el canvi climàtic se'ns anirà de les mans i llavors fem el que fem estarem abocats a un futur prou pitjor del que ens trobem ara i com he dit anteriorment de res servirà els diners ni les bones intencions.

Per tant, si ser ciutadans responsables amb el planeta, que recordem no ens pertany, sinó que ens ho han deixat les generacions anteriors perquè ho disfrutem i la nostra obligació hauria de ser deixar-se'l a les generacions futures en bones condicions, llavors hauríem d'eixir als carrers i dir-li als que suposadament ens representen: Solucioneu açò i si no ho feu pagareu per això, perquè amb la vostra falta de resolució esteu condemnat a milions de persones a una mort segura.

Els diríem utilitzeu els nostres diners per a combatre la fam, les injustícies, acabeu amb les guerres, feu polítiques socials i no ho malgasteu donant-se'l als bancs perquè després ens ho presten i continuem mantenint este fracassat sistema econòmic que ens conduïx a la ruïna, a la guerra i a la destrucció.

Però això no és tot, també ací quelcom per a nosaltres com a ciutadans, sovint em pregunten respecte al canvi climàtic: I jo que puc fer? La resposta fàcil seria la típica de canvia les teues peretes, estalvia, recicla, no utilitzes molt el teu cotxe, no voles, etc. Coses que indubtablement estan bé i tots hauríem de fer però que no són suficients.

El que hauríem de fer, potser a simple vista poguera paréixer més senzill i prou més barat, és assentar-nos deu minuts en silenci i reflexionar sobre el que de veritat considerem important en les nostres vides. Si a la finalització d'eixos deu minuts arribem a la conclusió que les coses materials no són tan importants i que el consumisme no és el nostre leitmotiv llavors haurem donat un pas molt important per a solucionar esta crisi i de pas moltes altres.

A aquells que estiguen d'acord amb este article, o almenys amb part d'ell, els anime a acudir a la manifestació este dissabte perquè en veritat ens va la vida en això.

Dia d'Acció Global contra el canvi Climàtic.
Manifestacions en els cinc continents.
Madrid 29 novembre a les 12 hores des de la Plaça de Jacinto Benavente.

No és una manifestació més. És la teua manifestació.

manifest

ELS REPTES DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE
L’ ENSENYAMENT PÚBLIC
Tots els estudis i paràmetres a partir dels quals s’analitza la realitat del sistema educatiu valencià posen de
manifest que aquest és molt defectuós, es a dir, tenim un molt mal sistema educatiu: pateix greus problemes
estructurals i es funcionalment ineficient.
Problemes estructurals:
Ens hi falta una xarxa pública de centres escolars que atenga la població infantil de cero a tres anys (0-3
anys), es a dir, no hi ha xarxa escolar.
No tenim especialistes suficients en llengües estrangeres que faça possible el aprenentatge primerenc de
eixes llengües.
La actual xarxa de centres (Mapa Escolar de 1979) no suporta la tensió derivada d’un increment significatiu
de la matrícula que se intenta compensar amb una mala solució com són els barracons provisionals que
impedeixen, entre altres coses, la existència d’espais per a l’esplai de l’alumnat que possibilite les seus
relacions interpersonals.
Les plantilles de professorat no són estables, això provoca una rotació anual de personal que en res
afavoreix la bona pràctica docent i a més no existeixen plantilles de personal administratiu en primària, ni
tampoc són adequades les d’educadors i fisioterapeutes.
Les places docents de secundària i de formació professional no estan catalogades com a places en valencià, i
això provoca que no siga possible una ordenada programació de línees escolars en valencià.
Un procés de matriculació de l’alumnat que permet que els centres, sobre tot els privats concertats, puguen
triar al seu alumnat i que provoca que no existeixi una matrícula equilibrada d’alumnes amb necessitats en
tots els centres sostinguts amb fons públics.
Problemes funcionals:
Els nostres alumnes, xiquets i xiquetes, finalitzen l’ensenyament primari sense competències bàsiques en
una llengua estrangera en la que puguen estudiar, almenys, alguna assignatura o matèria completament en la
llengua estrangera escollida.
No tenen un domini satisfactori en l’ús de les llengües pròpies i oficials de la nostra comunitat.
El 21% de l’alumnat desapareix del sistema entre els 15 i els 16 anys, sols el 69% aconsegueix el títol de
Graduat en Educació Secundària, lo que vol dir que un 31% no pot realitzar cap estudi postobligatori.
Dels que estan en edats compreses entre 16 i 21 anys, el 45% dels nostres joves, xiques i xics, no estan
escolaritzats en centres d’estudis de batxillerat o formació professional.
Existeix un aparell burocràtic sectari i creat des d’una voluntat partidista amb la intenció de que intervinga
en el sistema en funció dels interessos polítics del partit que fins ara els ha designat, primer,
discrecionalment i després facilitant el seu accés al cos mitjançant oposicions ad hoc, intervencions que ja
hem patit en els processos de selecció de les direccions dels centres docents i en la pressió sobre el
professorat que imparteix Educació per a la Ciutadania per a que aquest s’ajuste a una ordre il·legal.
Absència, en la direcció de la Conselleria, d’una política de formació del professorat que puga satisfer les
necessitats que tenen tots els professors i professores de conèixer i saber actuar per a que l’alumnat domine
les competències bàsiques, alhora que el professorat de secundària siga competent en la llengua pròpia de la
Comunitat Valenciana
EXIGIM
La immediata constitució d’una xarxa pública de 0-3 anys que siga columna vertebral del país i que en el
curs 2009-2010 atenga a tot l’alumnat.
Creació de 300 places de llengua estrangera que garanteixi que al inici del curs 2009-2010 eixa llengua se
ensenya amb eficàcia en totes les unitats de quatre i cinc anys.
Començament i finalització en el 2009 d’una negociació amb els agents socials i escolars d’un nou mapa
escolar que done resposta a les noves necessitats d’escolarització.
Les plantilles reals i necessàries de tots els centres públics han d’adequar-se a les necessitats actuals (al
haver-se quedat desfasada la existent, que s’arrossega des de 1997) i eixos centres han d’estar constituïts en
la seua totalitat per personal docent amb destí definitiu en el centre.
La catalogació lingüística immediata dels llocs de treball de secundària, prèvia negociació en els àmbits que
corresponga.
La efectiva matriculació equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives especials en tots els centres
sostinguts amb fons públics, modificant el Decret per el que se regula el procés de matriculació i creant les
comissions estables de matriculació de districte o localitat.
Adoptar quantes mesures se consideren necessàries per a que l’alumnat, quan acabe l’ensenyament primari,
tinga les competències bàsiques per a expressar-se correctament en les dues llengües oficials i per a
comunicar-se en una llengua estrangera.
Disseny, execució i avaluació de l’eficàcia de tots els programes que siguen necessaris per a compensar les
deficiències de l’alumnat amb la finalitat de que no abandonen el sistema educatiu durant les etapes
obligatòries i obtinguen el títol de Graduat. Serveixi d’exemple els programes de compensatòria: centres que
any rere any demanen programes de compensatòria i ni son places estables ni tenen professorat estable
adscrit a elles.
Adopció de mesures motivadores per a que l’alumnat amb titulació de Graduat en Educació Secundària
continue realitzant estudis postobligatoris, sobretot, aquells de Formació Professional de Grau Mitjà i
Superior necessaris per a que siga factible un desenvolupament econòmic i social sostenible del nostre país.
Que siguen cessades totes aquelles persones que estan desenvolupant amb caràcter temporal funcions
d’inspecció per designació directa dels responsables polítics de la Conselleria d’Educació i se convoqui un
procés selectiu amb el més escrupolós respecte als principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat.
La màxima neutralitat de l’administració i el fi d’actuacions partidistes encaminades a controlar les juntes
directives dels centres escolars.
Retirada de l’Ordre d’Educació per a la Ciutadania i paralització de qualsevol procés administratiu iniciat
contra el professorat o juntes directives.
Beques de transport i menjador escolar per al alumnat d’educació infantil, de batxillerat i de formació
professional i gratuïtat en tot el procés escolar.
Totes estes deficiències i reivindicacions son l’efecte de la política que està portant a terme el Govern del
Partit Popular, presidit per Francisco Camps: falta de inversions en l’escola pública i ús de l’educació com a
element de confrontació política amb el govern central sense importar-los gens ni miqueta els interessos de
l’alumnat valencià, i per això demanem la dimissió del seu conseller.

MALTRACTADOR: ESCOMBRARIES SOCIALS

MANIFESTACIÓ
DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

La Plataforma Feminista de València us convoca a participar activament en
la manifestació del dia 25 de novembre de 2.008.

Lema de la manifestació: MALTRACTADOR: ESCOMBRARIES SOCIALS

Hora: 19,30 al Parterre

Recorregut: sortida del Parterre, Carrer Colón, Xátiva,

Marques de Sotelo i Plaça de l'Ajuntament.

MANIFEST 25 N

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

98 dones assassinades al nostre país al llarg del 2008, set d'elles a la Comunitat Valenciana. Tres anys després de l'entrada en vigor -en la seva totalitat- de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere i un any després de l'entrada en vigor de la Llei d'Igualtat, ens trobem davant aquesta dura realitat que reduïxen a fredes xifres les estadístiques.

Moltes d'aquestes persones assassinades, aquestes 66 dones assassinades, havien denunciat al seu agressor (la seva parella o expareja) i havien aconseguit dels Tribunals de Justícia mesures de protecció i ordres d'allunyament però no va ser suficient per evitar la seva mort.

L'Informe del Govern sobre aquests tres anys d'aplicació de la Llei Integral, indica que ha augmentat el nombre de denúncies i de casos jutjats però ha baixat el nivell de sensibilització de la societat davant d'aquest greu problema que ens pertoca a totes i a tots i que, per tant, ens correspon a tota la societat resoldre'l.

Des de la Plataforma Feminista de Valencià fem una crida a la ciutadania perquè, entre totes i tots, redoblem els esforços a denunciar, jutjar i mantindre una tolerància zero amb els maltractadors així com a incrementar el recolçament social a les víctimes .

Tots els indicadors econòmics i laborals segueixen demostrant que les dones tenim un percentatge major d'atur, una mitjana de retribució inferior a la dels homes, malgrat realitzar la mateixa activitat, i unes quotes ínfimes de representació en els consells d'administració de les grans empreses d'aquest país

És per això que EXIGIM a les diferents instàncies de l'Administració (estatal,autonòmica i local) que compleixquen amb la seva part de responsabilitat en el desenvolupament total de les mesures legals adoptades i que l'erradicació de la Violència de Gènere sigui un punt prioritari en les seves agendes.

Per a que tot aixó es puga aconseguir, considerem de manera crucial, en primer lloc, augmentar la dotació pressupostària i els recursos humans que requereixen les esmentades lleis, i en segon però igual d'important, potenciar l'educació en el valor de la igualtat per a les xiquetes i xiquets del nostre país i de la nostra Comunitat, com una aposta de futur d'una societat que confia en viure, com més aviat millor, sense més víctimes de la violència masclista.

De fet,la política educativa del President de la Generalitat, Francisco Camps, i del Conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, amb el seu capficament per impartir l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania en anglès suposa un clar boicot a la coeducación en igualtat i explicita el veritable lloc que ocupa per a ells la consecució de la igualtat real entre homes i dones.

Nosaltres continuarem treballant per aconseguir aquesta igualtat real, per a decidir plenament sobre el nostre cos i perquè no hi haja ni una víctima més dels maltractadors. Però necessitem de totes i tots per aconseguir-ho.

Font: Plataforma Feminista d’Alacant i Valencià.

El clima per al canvi

AL GORE

L'estimulant i nova opció que ha pres el poble nord-americà al triar a Barack Obama com el nostre 44° president sonda les bases d'una altra decisió transcendental que ell, i tots nosaltres, hem de prendre el pròxim mes de gener: la d'iniciar un rescat d'emergència de la Humanitat davant de l'amenaça imminent i galopant que planteja la crisi climàtica. La revolucionària idea de la Declaració d'Independència americana de què tots els sers humans naixen iguals, és hui el marc en què es produïx la renovació del lideratge nord-americà en un món que necessita, desesperadament, protegir el seu llegat essencial: la integritat i habitabilitat del planeta.
El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic -autoritat mundial sobre la crisi del clima darrere de 20 anys d'estudi detallat i quatre informes unànimes- assegura que les proves són «inequívoques». Així que demane, per favor, que isquen de la seua letargia els que encara senten la temptació de desestimar les alarmes cada vegada més urgents que ens arriben dels científics de tot el món, ignorant la fusió del casquet polar àrtic i la resta d'advertències apocalíptiques que ens llança el propi planeta, i els que esbossen una expressió de tedi davant de la simple menció d'esta amenaça existencial per al futur de l'espècie humana. Els nostres fills i néts necessiten que tots reconeguem la realitat, abans que siga massa tard. Ara arriben les bones notícies: els audaços passos que s'han de prendre per a solucionar la crisi climàtica són exactament els mateixos que haurien de donar-se per a solucionar la crisi econòmica i la crisi de l'abastiment d'energia. Economistes de tot l'espectre ideològic (entre ells, Martín Feldstein i Lawrence Summers) estan d'acord en què una inversió quantiosa en infraestructures que requerisquen molta mà d'obra és la millor manera de revitalitzar l'economia nord-americana d'una manera ràpid i sostenible. I molts d'ells coincidixen també que esta perdrà posicions si es continuen gastant centenars de milers de milions de dòlars a l'any a importar petroli de l'estranger. A més, els experts en seguretat nacional tant del Partit Demòcrata com del Partit Republicà coincidixen que si el món perd de sobte l'accés al petroli d'Orient Pròxim EUA es veurà davant d'una perillosa vulnerabilitat estratègica. Com va dir Abraham Lincoln en l'hora més fosca d'EUA, «davant de l'ocasió s'amuntonen les dificultats, i nosaltres hem d'alçar-nos amb ella. Atés que la nostra situació és completament nova, hem de pensar des de zero, i actuar des de zero». En la nostra situació actual, pensar des de zero exigix que descartem una definició obsoletament i fatalment fallida del problema a què ens enfrontem.

La setmana passada es van complir 35 anys des que el president Richard Nixon va crear el Projecte Independència, que va marcar com a objectiu nacional que, en un termini de set anys, Estats Units.

Els passos que se han de prendre per a solucionar la crisi climàticaresoldrien, de forma simultània,la crisi econòmica.
Desenrotllaria «el potencial per a cobrir les necessitats energètiques sense dependre de cap font estrangera». Aquella declaració es va produir tres setmanes després que l'embargament del petroli àrab fera pujar el preu del cru pels núvols i despertara la consciència del nord-americà ant els perills de la dependència del petroli estranger. I, no per casualitat, allò va succeir només tres anys després que la producció petrolífera d'EUA tocara el seu sostre.
En aquell moment, Estats Units importava menys de la tercera part del petroli que consumia. Però hui -després que els sis presidents que han succeït a Nixon anunciaren un pla en termes semblants als del Projecte Independència-, la realitat és que la dependència energètica nord-americana s'ha duplicat fins quasi els dos terços. I molta gent té la impressió que la producció mundial
Està en el seu màxim o molt pròxima a ell.
Hi ha qui seguix veient-ho com un problema de producció domèstica. Només que incrementàrem la producció de petroli i carbó dins de les fronteres d'EUA, asseguren, el país ja no hauria de dependre de les importacions des d'Orient Pròxim. I amb eixe objectiu, hi ha qui ha ideat noves tècniques, més brutes i cares encara, per a extraure els vells combustibles de sempre: carbons líquids, pissarra de petroli, arenes de quitrà i tecnologia de carbó net.
No obstant això, en tots els casos, els recursos en qüestió són massa cars o contaminants o, per la qual cosa es referix al carbó net, massa quimèrics com perquè marquen alguna diferència en la protecció de la nostra seguretat nacional o del clima mundial. De fet, els que gasten centenars de milions a promocionar la tecnologia del carbó net ometen sistemàticament el fet que als Estats Units hi ha poca inversió, i ni un sol projecte probatori a gran escala, sobre la captura i inhumació segura de tota esta pol·lució. Si la indústria del carbó aconseguix complir la seua promesa, llavors la suport per complet. Però, mentres arriba eixe dia, senzillament no podem continuar basant l'estratègia per a assegurar la supervivència de l'home en una il·lusió cínica i interessada.
Heus ací el que podem fer ara. Podem realitzar una gran i immediata inversió estratègica que pose a la gent a treballar en la substitució de les tecnologies huitcentistes, que depenen de combustibles cars i perillosos basats en el carbó, per altres més pròpies del segle XXI, que empren l'energia del sol, el vent i la calor natural de la terra.
Vull esbossar, a continuació, un pla per a donar un impuls a EUA, i que li permetria produir el 100% de l'electricitat a partir de fonts no carbòniques en els pròxims 10 anys. És un pla que ens acostaria, de manera simultània, a solucions per a la crisi climàtica i la crisi econòmica, i que crearia milions de noves ocupacions.
En primer lloc, el nou president i el nou Congrés haurien d'oferir a gran escala incentius a la inversió per a construir plantes termo-solars concentrades en els deserts del sud-oest, granges eòliques en el corredor que s'estén des de Texas a Dakota, i plantes avançades en els punts geotèrmics que podrien produir grans quantitats d'electricitat.
En segon lloc, hem de començar el planejament i la construcció d'una xarxa elèctrica nacional intel·ligent, per al transport de l'electricitat renovable de les àrees rurals on bàsicament es genera, a les ciutats on bàsicament s'utilitza. Les noves línies subterrànies d'alt voltatge, amb baixes pèrdues, es poden dissenyar amb dispositius “intel·ligents” que proveïxen als consumidors d'informació sofisticada i de ferramentes fàcils d'utilitzar per a conservar l'electricitat, eliminar la ineficàcia i reduir les seues factures d'energia. El cost d'esta xarxa moderna –400.000 milions d'US$ durant deu anys– Empal·lidix en comparació amb la pèrdua anual d'empreses americanes de 120.000 milions d'US$ deguda a les fallades de connexió en cascada, que són endèmics a les nostres actuals línies d'electricitat balcanitzades i antiquades.

Cotxes híbrids endollats, eficiència en edificis i Copenhaguen
Tercer, hem d'ajudar a la indústria de l'automòbil d'Amèrica (no sols a les tres grans, sinó també a les noves companyies que comencen) per a adoptar ràpidament els híbrids endollats que poden funcionar amb l'electricitat renovable, que estarà disponible a mesura que la resta d'este pla madure. Junt amb la xarxa elèctrica unificada, una flota a escala nacional d'híbrids endollats també ajudaria a solucionar el problema del magatzematge d'electricitat. Pense en això: amb esta classe de xarxa, els cotxes es podrien carregar durant les hores de baixada de l'ús d'energia; durant les hores punta, quan pocs cotxes estan en marxa, podrien aportar la seua electricitat novament a la xarxa nacional.

Quart, hem d'emprendre un esforç a escala nacional per a adaptar els edificis amb un millor aïllament i amb finestres eficients en energia i il·luminació. Aproximadament un 40 % de les emissions de diòxid de carboni als Estats Units prové d'edificis, i detindre esta contaminació estalvia diners als amos de la casa i les empreses. Esta iniciativa ha d'ajuntar-se amb la proposta en el Congrés per a ajudar els americans que carreguen amb hipoteques que excedixen el valor dels seus llars.

Quint, els Estats Units han de liderar el camí, posant un preu al carboni ací en el país i liderant els esforços en el món per a substituir el tractat de Kyoto l'any que ve a Copenhaguen per un tractat més eficaç, que prioritze les emissions globals de diòxid de carboni i anime a les nacions a què invertisquen juntes en modes eficaços de reduir la contaminació que ràpidament provoca el calfament del planeta, incloent la important reducció de la tala d'arbres. Per descomptat, la millor manera –De fet, l'única manera– D'assegurar un acord global per a salvaguardar el nostre futur és restablir Estats Units com el país amb l'autoritat moral i política per a portar al món cap a una solució.

Un desafiament per a les generacions jóvens
Mirant al futur, tinc gran esperança que tindrem el valor d'abraçar els canvis necessaris per a salvar la nostra economia, el nostre planeta i, en última instància, a nosaltres mateixos.

En una anterior era transformadora en la història americana, el president John F. Kennedy va desafiar la nostra nació a fer aterrar un home en la lluna en el termini de 10 anys. Huit anys i dos mesos després, Neil Armstrong va xafar la superfície lunar. L'edat mitjana dels tècnics que van animar l'Apol·lo 11 des de la sala de control de Houston eixe dia era de 26 anys, la qual cosa significa que la seua edat mitjana quan el president Kennedy va anunciar el desafiament era de 18.

Enguany vaig veure, de forma semblant, el sorgiment dels americans jóvens, l'entusiasme del qual ha electritzat la campanya de Barack Obama. No hi ha dubte que l'energia d'este mateix grup de jóvens exercirà un paper essencial en este projecte per a assegurar el nostre futur nacional, convertint metes aparentment impossibles en èxits inspiradors.

La gue d’Alaquàs.

Pareix que intentem ser dels pobles mes austers però no ho aconseguim, el gastar-se els diners per gastar és prou fàcil l'exemple clar és la Web de l'ajuntament no se si per una campanya de llavat d'imatge fent la bilingüe en aparença però no en continguts, perquè es vol una Web nova si els continguts són els mateixos, no es pot realitzar ni una sola gestió administrativa, ni tan si vullga abaixar-se els formularis per a poder-los omplir a casa.
Ja que s'a optat per regenerar una dotació municipal almenys podien a veure pensat que fora un poc funcional que no fóra només un mitjà de propaganda pagat per tots els ciutadans. Com l'enllaç d'Alaquàs és i apareix una foto del senyor alcalde al costat d'un titul és treball. Això és un missatge subliminar que pareix
Que no ho veges, però el teu cervell es queda amb el missatge.
A l'igual que l'enllaç del senyor alcalde que apareix en la trajectòria de tancament de pagina en compte d'estar al costat del ple que era el lloc habitual, tots els èxits obtinguts com del seu currículum i discursos, com si els seus discursos foren per a assentar càtedra. Em pareix un desvergonyiment que s'incloga tota esta propaganda.
Si vol fer-se propaganda que se la pague ell.
Quant a la Web és de colors bonics i ja esta.

L'enllaç del plànol és tot un desastre: per que només col·loquen 4 parcs i jardins
-La zona verda les palmeres apareix en el carrer del forn.
-El parc del Roser apareix en plaça constitució.
-La zona verda del mercat en País Valencià.
No apareixen les beredes, el rollet, la senyera, l'hort de Sant Josep, la zona verda del els polígons, la zones esportives el treç i les pistes del carrer la Costera.
No apareixen els col·legis, ni la ciutat de Cremona, González Gallarza, el Vila d'Alaquàs.
En l'enllaç agenda apareix un calendari almenys podia haver sigut interactiu indicant esdeveniments, festes i celebracions per exemple la convocatòria del ple.

En l'enllaç de comunica't en contacta no es pot fer per correu electrònic
només per telèfon o fax.
En fi en este exercici d'austeritat, tenim una gue nova.
Ah per cert l'enllaç que havia de l'agenda 21 esta desaparegut, no es perquè serà, per que els objectius no es complien i no volen que els ciutadans els puguen consultar, però ací tenim una còpia per a qui vullga consultar-la.

Salut ecologia i austeritat.

A ple rendiment

El dia 29 se celebra el ple municipal que després de tres mesos, van dignar a convocar els senyors representants municipals, no se molt bé per que van tardar tant en realitat no tenien res a debatre i aprovar, o simplement que a algú no li venia bé estar.
Feia molt de temps que jo no assistia a cap ple, ara entenc molt bé per que no havia tornat a anar , per que l'ultime que vaig estar, em vaig sentir com un ciutadà, que a l'acabe del ple va dir textualment “no torne a vindre”, “ i en las pròximes eleccions no se si aniré a votar” el senyor ja major no entenia com uns representants locals es comportaran com a xiquets de pati de col·legi, que es despreciaran tant els representants polítics del seu poble, de l'un i l'altre partit tot per interessos partidistes apresos dels debats televisats del congrés, on es desprecia l'adversari polític només per pertànyer a un grup polític o un altre.
A mi em va paréixer un espectacle degradant, no sols pels insults abocats, si no por la sobre actuació per part d'uns i d'altres.
Tenia unes preguntes per a formular però vaig entendre en eixe moment, que no volia que me les respongueren.
El candidat a l'alcaldia por el PP, fa una proposta perquè se celebre una festa de nit de cap d'any en el poble con un pressupost de 80.000 organitzada por l'ajuntament perquè la gent jove no haja de desplaçar-se con el risc que això entranya i el gasto innecessari de gasolina.
Els regidors del PSOE la rebutgen per que hi ha una crisi mundial i cal ser austers.
L'austeritat comença per un mateix, con els seus sous es podria celebrar alguna que una altra festa, com indica l'Abc.es un text aprovat en federació Valenciana de Municipis i províncies: Decisió unànime.
Tots els grups establien la conveniència que per a un municipi de fins a 50.000 habitants i 21 regidors el sou de l'alcalde fora de 50.649 euros, encara que con caràcter excepcional es manejava una forca retributiva de fins a 60.207 euros. I es fixava com limite màxim per a qualsevol alcalde el de no superar la retribució del president de la Generalitat (77.000 euros).
En el cas de l'alcalde d'Alaquàs i líder del PSPV, Jorge Alarte -que cobra 71.000 euros- no s'han respectat las recomanacions de la FVMP, ja que està 21.000 euros por damunt de la mateixa i si es pren la xifra màxima que la institució va manejar per a enguany, seguiria situant-se 11.000 euros por damunt.
Alaquàs té 30.104 habitants i 21 edils, por el que es troba en la franja establida por la FVMP entre 20.000 i 50.000 habitants, encara que en la part poblacional baixa del barem.
Encara sort que no diu res dels regidors que ací s'equiparan el sou amb el d'un alcalde per a 50.000habitants tant els que té alliberats el PSOE, com el PP.
Ara es donen compte que s'han passat i se'ls congelen, haurien d'adequar-los recomanacions de la FVMP.
Canviant un poc de tema, van exigir els dos grups polítics, la canalització del barranc de Poyo perquè es canalitze, per a evitar inundacions, les inundacions s'eviten no posant traves als barrancs naturals, com al seu pas per Aldaia el barranc de la saleta i les vies del tren, que són un mur de contenció de les aigües, que per cert diuen que seran soterrades. Construccions en els passos naturals dels barrancs , i canalitzacions per davall del cabal són el que de veritat dóna problemes d'inundacions, ací els uns i els altres diuen però ací no es mou res, i el tramvia lleuger? Té o no té partida pressupostària?, de moment els ciutadans d'Alaquàs continuen con la seua odissea particular tots els dies per a arribar amb tren a València a treballar.
Efemèride 28-10-1848 ara fa 160 anys es va inaugurar el primer ferrocarril de l'estat entre Mataró i Barcelona.
El barri dels faroles encara no se sap molt ben quan comencen les obres i les del poliesportiu treç se celebra una sessió extraordinària per a declarar deserta l'adjudicació.
Com a desert es troben els camps sense començar las obres i sense ser utilitzats pels usuaris, per que va ser desmantellat el reg i les llums dels camps.

Salut, Ecologia i Austeritat.