BIOMETANIZACION carta oberta

Francisco Peña Manrique

LICENCIADO EN CIENCIAS ECONOMICAS                     

INTENDENTE MERCANTIL  

València, a 24 de setembre del 2008

Molt Srs. meus:

A continuació els transmet un estudi dels Avantatges i inconvenients de les plantes incineradoras i plantes de biometanizacion de restes orgàniques.
També els puc transmetre més informació del tema de les plantes de biometanizacion.

AVANTATGES I DESAVANTATGES DE LES PLANTES INCINERADORAS

AVANTATGES.- Transforma el nostre fem en energia elèctrica, elimina per tant els abocadors i se'l posa molt fàcil als ciutadans, per al tema de la separació d'orgànics i classificació d'inorgànics.

DESAVANTATGES.- Al cremar les restes orgàniques produïxen dioxines, que són cancerígenes i desanimen els veïns a separar els orgànics i classificar inorgànics i en conseqüència no es recuperen els inorgànics.

AVANTATGES I BENEFICIS DE LES PLANTES DE BIOMETANIZACION D'ORGÀNICS

1.- Són fins a sis vegades mes barates, perquè només tracta les restes orgàniques, no els inorgànics, tampoc porta tecnologia per a la separació d'orgànics i classificació d'inorgànics, ja que ho fan els veïns gratis. Esta tecnologia costa 700€ per Tn.
Perquè els veïns realitzen esta labor, basta amb una informació personalitzada de com fer-ho i posar a la seua disposició els mitjans adequats.

2.- Valoració dels inorgànics, al classificar els veïns estos inorgànics, per un valor d'1.000 d'Euros anuals, en tot el territori nacional i una creació de xicotetes empreses i mà d'obra.

3.- "suprimida el nom de l'empresa no fem publicitat", és l'empresa adequada per a construir i instal·lar este TIPUS de plantes, que en l'Estat Espanyol li generara un volum de Negoci de 3.000 Milions d'Euros, i la possibilitat d'exportar al món Occidental les seues plantes, i desenrotllar esta tecnologia per a produir energia elèctrica a partir de les restes de menjar.

4.- L'obra civil a realitzar, suposa un 1/3 del pressupost, seriosa molt interessant en l'actual crisi immobiliària.

5.- Eliminació d'Abocadors, a conseqüència de la separació d'Orgànics i classificació d'Inorgànics pels veïns a canvi d'eliminar la Taxa de Fem, i també l'eliminació dels contenidors dels carrers, al posar un contenidor apropiat en el pati o portal.

6.- Les Taxes de Fem s'eliminen al separar els ciutadans els orgànics i classificar els inorgànics, ja que els orgànics són matèria primera per a les plantes de biometanizacion, transformant-se en energia elèctrica i compost, i els inorgànics classificats són matèries primeres que el mercat valora.
Transformar les restes de menjar en energia elèctrica, sobre uns 10 Milions de Tn. De restes de menjar, 500KW/Tn, suposa per a una població de 45 Milions, 5.000 Milions de KWh, anuals.
El senyor Enrique Jiménez Larrea, de l'entitat Publica Empresarial del Ministeri d'Indústria Turisme i Comerç, i El senyor Manuel García Hernández, de la secretària general de l'Energia, assimilen esta energia elèctrica, a la tarifa de la biomassa, mes apropiat és assimilar-la a la tarifa fotovoltaica, per a una ràpida amortització de la Planta i incentivar la iniciativa privada.
A Espanya, no hi ha plantes d'este tipus en l'actualitat.

7.- Per acabe mig, disminuïx el Pressupost municipal de gastos en un 20%.

8.- 10.000 Tn. De restes orgàniques, produïxen 5.000 m3 de compost i 4.200 m3 de fertilitzant liquide d'alta qualitat per la gran puresa de les restes orgàniques, ja que en el seu tractament no admet elements estranys.

9.- Les plantes són grandàries a triar, 3.000 Tn, 5.000 Tn, 10.000 Tn, que corresponen a 15.000 habitants, 25.000 habitants, o 50.000 habitants, respectivament, amb la qual cosa es pot instal·lar la grandària adequada en cada zona, evitant el trafique de camions i SENSE OLORS.

Anticipant-li les gràcies, quede en espera de les seues grates notícies.

No hi ha verd i marró tampoc.

Per a veure el vídeo complet de la protesta.

El tema del terç, era un tema fàcil de solucionar, no cap a falta privatitzar el servici, però com ací s'ha de fer tot al gran i nou per a poder inaugurar amb tots els honors i amb festes barroques carregades de gastos per que si no perquè.
Fer una cosa sense obtindre rèdit polític no té sentit.
Els camps de terra com va dir en el seu dia el senyor regidor d'esports, eren les millors del món, no per l'interés que posava l'ajuntament, si no més aïna pels treballadors que eren uns enamorats del futbol i féiem el que no estava escrit perquè els camps estigueren en perfecte estat.


En estos mateixos camps de terra, van eixir alguns jugadors que hui viuen del futbol, que molts pobles de per ací amb els seus camps de gespa no van eixir tants.
Que la gespa és molt bonic, però costa sobre uns 400.000 a 500.000 euros per camp, és poc ecològic i s'ha de tindre molt atenció amb la conservació.
La meua aposta és per que es remodelara el camp gran de f-11, el de la grada es col·locara gespa artificial davall d'este es construiria una bassa per a arreplegar les aigües pluvials per a poder utilitzar-la per al reg dels camps i es construïsquen 4 vestuaris suplementaris per a quan es realitzen competicions de futbol 7 i atletisme que són necessaris.
Col·locaria panells solars per a calfar l'aigua calenta i altres panells fotovoltaics per a obtindre la llum suficient per a donar llum a les instal·lacions que en el terme de 8 anys estarien amortitzats.
Este es el primer pas d'acció immediata, continuaria funcionant amb els altres dos camps i amb el camp del bobalar fins que l'obra del camp gran de f-11 estiguera finalitzada. El següent remodelar el camp de futbol 7 dotant això de drenatges per a l'aigua però continuaria sent de terra i una xicoteta grada , una vegada acabat este començaria la remodelació de l'altre camp de f-11 i de tota la zona de vestuaris construint dos més dels que hi ha, en la part superior la dotaria a les oficines dels clubs de mes espai ,una sala de musculació, en que ara és el bar i este passaria estar en la zona que hi ha entre els dos camps de f-11. Tot açò donant servici als usuaris. Tot açò construint una pista de tenis , pàdel i una d'esquaix. Els diners és fàcils de trobar només cal buscar en l'ajuntament.

EL PAT: ENGANYIFA I ULTIMÀTUM A L’HORTA

L’any 2006, el senyor Camps (–de–golf?) anuncià un Pla d’Acció Territorial (PAT), amb la intenció –deia– de protegir l’Horta de València. Sense pèls a la llengua, ens advertia que, de 63.000 ha d’Horta, se’n classificarien 9000, susceptibles de protecció. El PP es felicitava perquè ens permetia la possibilitat de gaudir d’un ridícul 14% d’Horta, mentre que deixava tot l’altre 86% en guaret immobiliari per a l’especulació urbanística, com déu mana!.
Dos anys després, escenifiquen quatre jornades participatives: a Foios, Montcada, Aldaia i València. Tot i ser NO vinculants i haver de passar per l’adreçador, m’hi vaig inscriure, a les d’Aldaia. La cosa anà així: molta menys assistència de la prevista (150 places); intent de presentació a càrrec d’un dinamitzador de grups que no sabé respondre per què no hi havia ningú de l’administració que donara la cara i presidira aquest muntatge de manipulació de masses; esbroncada d’una bona part del públic (llevat, és clar, de l’afiliació pepera –preparada per desmuntar propostes incòmodes– i de l’afiliació psoera, perplexa i delitosa de l’espectacle); grups de treball per a recollir idees, això sí, acceptades per consens, a fi que les crítiques perderen validesa i assemblea de conclusions, en acabar. Així, durant dos dies i, en cada sessió, el nombre de persones minvant. Total, un procés fallit amb falta de rigor democràtic, que ha deixat fora col•lectius importants i amb un dirigisme que intenta fagocitar el discurs dels moviments socials i sindicals.
Encara que la Conselleria de Mig Ambient, Aigua per a tots, Urbanisme il•limitat i Habitatge inaccessible s’esforce a evitar que la veritat estropege el seu projecte, el PAT és una quasi perfecta enganyifa.
Precisament, quan la majoria de la població valenciana –segons les enquestes– desitja retrobar-se amb l’espai insubstituïble que representa l’Horta, amb els seus valors històrics, paisatgístics i agrícoles, el PP es trau de la mànega una proposta, que no es pot descontextualitzar de la dèria urbanitzadora existent.
Encara que ens vulguen engalipar amb un projecte aparentment seductor, no oblidem que es presenta a canvi de l’acceptació del soterrament de la majoria de les terres productives de la comarca. I no se’n podem refiar, ara, d’un PP que es burlà de les 117.000 persones que signàrem la ILP Per l’Horta, tot rebutjant-la un 14 de novembre de 2001 a les Corts Valencianes.
Però anem al gra, el PAT és mutilador perquè accepta l’avanç desgavellat de la destrucció dels millors espais de l’Horta periurbana. No aporta normes ni elements de protecció directa i efectiva. Ni cap fórmula per a obligar els ajuntaments a prendre decisions d’urgència per a protegir el terreny, tot permetent-los requalificacions de milers de fanecades pertot arreu.
El pla, recomana, aconsella, proposa ... però res més. Per tant, no s’implica realment amb el territori, ni analitza la responsabilitat dels ajuntaments i les promotores; oculta contradiccions amb projectes urbanístics que la mateixa generalitat avala i no és un instrument jurídic vinculant. Es tracta d’un pla irreal sense cap partida pressupostària. Tot és virtual. Mentrestant, el temps passa i l’horta desapareix impunement.
Per altra banda, accepta la destrucció permanent amb moltes infraestructures (AVE, Via Parc Nord, III cinturó ...) que actuen com un cavall d’Àtila, perquè tot el que l’envolta perd el seu valor natural (o, per desgràcia, guanya valor especulatiu).
Així mateix permet devastadors projectes (a Torrent, el Nou Mil•lenni a Catarroja, a l’Horta de Vera i un llarg etc. –amb el PP o el PSOE implicats com a culpables directes o indirectes–), però això sí, el pla ens proposa –segons interpretació generalitzada– convertir l'Horta en una mena de parc temàtic on podrem anar a passar el dia en alqueries–hotels, observar els llauradors i les llauradores des de còmodes miradors i passejar els gossos pels camps sembrats.
Cal una protecció total amb una moratòria immediata que afecte tots els Plans Generals d’Ordenació Urbana de la comarca. Si no fem quelcom, com diu La Unió de Llauradors i Ramaders, l’agricultura actual a l’Horta no durarà més de 15 anys. Només una política que trenque aquesta dinàmica farà que no desaparega. És urgent una optimització econòmica dels productes i una reconversió ecològica que incrementarà el seu valor, així com l’estabilitat en la producció, distribució i venda, garantida per l’administració local i autonòmica.
Per això, hem de reguanyar, poble a poble, el sentit comú suficient que salve l’Horta d’una mort anunciada. I no serà possible mentre no entenguem que la Sostenibilitat i el futur del País passa inexorablement per revitalitzar l’Horta: assolint màximes quotes d’autosuficiència alimentària, creant milers de llocs de treball i obtenint una millor qualitat de vida amb una alimentació ecològica de proximitat i la recuperació d’una cultura que s’està perdent al mateix ritme que desapareix cada pam de terra.

Voro Torrijos i Tàrrega
Els Verds del País Valencià

Robin dels bancs

Enric Duran i Giralt

crisis

En el 30 d'abril del 2000, teatre Olímpia de Paris em van presentar Lucio Urtubia, com l'obrer que falsificava xecs de banc, en aquell moment em va paréixer quelcom així com un romàntic de la lluita llibertària, que havia dedicat la seua vida a la causa, Clar que el que m'ho presenta va ser un altre anarquista de de renom Antonio Martín Bellido, un altre anarquista on els haguera. Però tot açò a mon em pareixien unes persones ja majors que en el seu moment van fer el que van fer, per que no hi havia mes remei per a lluitar contra del dictador.
Però la notícia d'este xic m'ha deixat perplex, enfrontar-se a una condemna per fer una crida d'atenció al sistema financer, com dient-los que no ho tenen tot controlat.
Que cal canviar el sistema siga com siga, que tingues sort allí on estigues Enric.

EL QUE HUI CONTAMINEM DEMÀ HO RESPIRAREM.

En la setmana que molts ajuntaments fan campanyes de conscienciació sobre la mobilitat sostenible, jo vull felicitar als que durant tot l'any la practiquem la mobilitat sostenible ja siga caminant amb bicicleta o utilitzant els trasports públics.

Els ajuntaments a banda d'organitzar estos actes lúdic festius podien mullar-se mes i crear algun carril bici per a poder practicar mes i millor la mobilitat sostenible,

Llevar obstacles de les voreres, asfalt, en poques paraules suprimir les barreres arquitectòniques, per a poder exercir la mobilitat sostenible i accessible.

Batalla europea contra els "Tot terrenys"

En el país alpí fan falta 100.000 signatures per a iniciar els trámits d'una consulta popular, doncs bé, el partit ecologista suís 'Young Green' ha recollit més de 120.000 signatures amb la finalitat de convocar un referéndum a Suďssa per a prohibir la utilització de vehicles tot terré, que podria realitzar-se abans de 18 mesos. Aquest partit polític va ressaltar que ha recopilat aquestes signatures amb la finalitat d'acabar amb la utilització de vehicles amb un elevat nivell d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

D'aquesta forma, aquest partit pretén que els vehicles nous tinguin un pes de menys de 2.200 quilograms i que els automňbils que no compleixin amb aquests criteris haurien de circular a un máxim de 100 quilňmetres per hora. "La nostra iniciativa pretén ralentir el canvi climátic, protegir als ciclistes, als vianants i als nens, així com reduir la contaminació. Per a aixá aquesta mesura és raonable", va explicar el partit ecologista en un comunicat.

La campanya promoguda per 'Young Green' pretén que tots els vehicles nous emetin menys de 250 grams de diňxid de carboni a l'atmosfera per quilómetre i que els vehicles amb motors Diésel equipin filtres de partícules. D'aquesta forma, aquest partit pretén que els vehicles nous tinguin un pes de menys de 2.200 quilograms i que els automóbils que no compleixin amb aquests criteris haurien de circular a un máxim de 100 quilómetres per hora.

"La nostra iniciativa pretén ralentir el canvi climátic, protegir als ciclistes, als vianants i als nens, així com reduir la contaminació. Per a aixň aquesta mesura és raonable", va explicar el partit ecologista en un comunicat. La campanya promoguda per 'Young Green' pretén que tots els vehicles nous emetin menys de 250 grams de dióxid de carboni a l'atmosfera per quilňmetre i que els vehicles amb motors Dičsel equipin filtres de partícules.

D'aquesta forma, aquest partit pretén que els vehicles nous tinguin un pes de menys de 2.200 quilograms i que els automóbils que no compleixin amb aquests criteris haurien de circular a un máxim de 100 quilňmetres per hora.

http://www.menschenfreundlicher.ch/i/
http://www.verditicino.ch/
http://motor.terra.es/ultimas-noticias-actualidad/articulo/quieren-4x4-suiza-43593.htm
http://www.jungegruene.ch/f/
http://www.menschenfreundlicher.ch/
http://www.gruene.ch/f/index.asp
http://www.swisslatin.ch/sociedad-0710.htm
http://www.gruene.ch/

L'olor que ve de Fervasa a tots arriba.

Com tots els estius el vent de ponent fa la seva presència, com sempre ve amb una olor incrustada, no precisament de gira-sols, o de pi mes bé d'escombraries mal gestionades per les quals en teoria hauria de ser compostada, però els processos de selecció el procés de compostatge no aquesta correctament realitzades per això aquesta olor immunda, perquè els munts de compostatge no han de superar l'1,5 m d'altura alçària per que si es fa de mes altura alçària com és el cas llavors l'oxigeno no arriba al centre de la matèria a compostar llavors es reaccions anaeròbiques, falta d'aire que provoquen aquestes olors nauseabundes, per seu alt contingut en metà, amoníac, també es creguin uns líquids als quals es diu lixiviats que contamina nostres aqüífers com el barranc de poyo i a la seva desembocadura del barranc a la nostra estimada albufera símbol d'un poble, però que als nostres dirigents en poques paraules se la bufa.

La gent que ve de fora a les nostres festes el primer que pregunta aquesta olor d'on ve, llavors els expliques que és de totes les escombraries de l'àrea metropolitana de València
Que no se per que es concentra als voltants del nostre municipi, podent crear micro-plantes als afores dels municipis però la pressió de les empreses transportistes amb el negoci de recollida d'escombraries impedeix que es canviï la forma de gestionar les nostres escombraries, com els dirigents polítics que fins ara tenint el poder de canviar les coses no solucionen gens fins i tot agreugen el problema autoritzant l'entrada de mes tones d'escombraries.
Jo proposo a aquests senyors que autoritzen que visitin la planta un dia de calor, o millor encara que fixin la seva residència als voltants de la planta haver-hi si per a la pròxima vegada s'ho pensen una miqueta per donar aquestes autoritzacions.
Bo espero que el passeu bé aquestes ferva-festes.
Salut i Ecologia.