diumenge, 31 d’agost de 2008

Ambient de festa



En primer lloc felicitar a tots els Alaquaseros i Alaquaseras unes bones festes en nom dels verds d'Alaquàs que disfruteu molt, ho passeu molt bé.
En segon lloc també felicitar ah tots els bloggers en el dia del blog o blog Day sobretot als de la vila d'Alaquàs encara que en enguany es van experimentar algunes baixes afavorides per amenaces , s'ha notat un descens en els post publicats, l'abandó d'altres blogs sense mes, propiciat pel mal rotllo propiciat pel tancament d'aquell blog humorístic, satíric que es publicaven esta població que a tots nosaltres tant ens va fer riure, a altres tant d'emprenyament, encara que a vegades es van ficar amb meu blog, em recorde del primer post que em van anomenar que deien que pareixia canal 9, per que els títols eren en valencià i el contingut en castellà, però generalment feien unes critiques constructives, sobretot amb molt d'humor.
Jo se que té un blog però l'accés és privat, perquè no els amenacen una altra vegada, siga com siga gràcies per aquells post, si algun dia torneu ací estarem esperant Alaquàs Parla.
L'altre blog que m'encanta és el bicho raro per les seues fotografies d'entomologia, també preses i tan boniques.
L'altre blog que visite Pensamiento verde este blog realitzat pel que fóra diputat dels verds per Sevilla, Curro Garrido encara que enguany davall el ritme a l'hora de publicar post.
L'altre blog que aconselle visitar, informàtica verde sobre activisme, programari lliure i altres notícies.
L'altre blog que crec que s'el treballaren molt enguany el barri de la Puríssima d'Alaquas amb tot s'aquells post sobre el transport que van publicar.
Amb açò ja estan els cinc enllaços de blogs que vull suggerir este blog Day.

Salut i Ecologia.

dimecres, 27 d’agost de 2008

TANQUEM LES NUCLEARS!



Per molt que vulguen dissimular els perills que ens persegueixen per l'existència de les nuclears, sembla que no s'ho acaben de pair els mitjans ni els tertulians ni els empresaris del sector, si tenim en compte els desajusts ocorreguts en les darreres setmanes. Les quatre nuclears que tenim a Ascó, Vandellòs i Cofrents són notícia constant i no pels premis d'eficiència i seguretat aconseguits, sinó per tot el contrari. L'opacitat i el secretisme són el seu estil natural de funcionament i com si res. Quina vergonya!.

En el rànquing d'incidències, Vandellòs II ja n'ha tingut set enguany, Cofrents si fa no fa les mateixes, i Ascó va obtenir el 2007 la medalla d'or de la bogeria nuclear amb 24 avaries i altres incidents declarats al CNS. Són els líders en problemes a les centrals nuclears i encara hi ha caracollons que confien a ampliar el termini de funcionament i fins i tot que se'n plantegen la construcció de noves.

Si ens atenem a l'edat de les centrals, resulta que totes ja estan fora del temps útil que ens varen dir en el seu moment. Els vint anys d'operativitat estan ultrapassats per Ascó I (26), Cofrents (24), Ascó II (23) i Vandellòs (21). Que no ens vulguen ara vendre la moto que amb uns quans reajustaments, amb una mica de planxa i pintura, poden ampliar el permís d'activitat, perquè si fem cas del sentit comú, a partir d'ara és quan encara poden tenir moltes més incidències, ja que tots els seus mecanismes i circuits estan més desgastats i, per tant, són més vulnerables, per la qual cosa ningú no pot negar que els problemes aniran en augment, en els propers anys.

Així mateix, segons una recent enquesta sobre l'acceptació de les centrals nuclears, el rebuig de la població cap a aquesta manera de produir energia, continua sent molt important, tot i la manipulació dels mitjans. Un 60% de la ciutadania la refusa, davant un 20% i escaig que encara n'és partidària.

Per altra banda, el primer govern de Zapatero pujà al poder amb la promesa del tancament de tots els enginys atòmics durant aquella legislatura. S'entén, per tant, que n'hi havia i n'hi ha, de manera suficientment contrastada, una alternativa fefaent, propugnada durant molts anys pel moviment ecologista. A què esperen a posar-la en marxa?.

Amb les dades en la mà: la repetició d'incidents perillosos, la inseguretat i ocultació informativa, l'envelliment i la caducitat de les instal·lacions, la ferma voluntat popular i les reiterades promeses electorals dels governants haurien de ser més que suficients per tal planificar, a curt termini, però d'una vegada definitiva, el tancament de totes i cada una de les centrals nuclears. I mentrestant, la retirada indefugible de les llicències de funcionament a aquelles que més se n'han significat en la incompetència de la gestió i en la falsedat d'informació. Ja n'hi ha prou! No pot ser que per guanyar més els de sempre, la majoria ens hàgem de sentir amb una indefensió permanent tan injusta com innecessària.

Voro Torrijos i Tàrrega

Els Verds del País Valencià

diumenge, 10 d’agost de 2008

Barranc, Carpodrom i Canals



Pareix mentida que en el segle XXI encara es tiren les runes i el fem en fematers incontrolats, havent-hi eco parcs, potser , per que hi ha elements nocius, que a l'hora de tirar-los han de tindre un tractament especial com és el cas de les cobertes de fibrociment les mal crides per la marca (uralites) que pel seu contingut en amiant són altament cancerígenes esta legislat per llei que siguen empreses les que retiren les runes d'amiant. Ací les podem observar junt amb el canal del Xúquer que és d'on tots bevem i ens llavem, no estan dins del canal però amb les pluges segur que l'amiant arriba al canal. No he pogut delimitar si estos rebutjos pertanyen a la vila d'Alaquàs o el veí poble d'Aldaia per al cas és el mateix són abocadors incontrolats que si no estan en el nostre, ens afecten per igual.
A part d'altres rebutjos que no haurien d'estar ací com a televisors, material informàtic, substàncies químiques per determinar etc.
A l'igual que el xicotet tram que discorre per la nostra localitat del barranc de Poyo que observant la contaminació del les aigües, per tots els abocaments que s'efectuen en el seu curs, l'aigua és d'un color marró iamb bromera. Si l'aigua fora de bona qualitat este paratge seriosa digne de veure, oldre fins i tot es podria introduir alguna carpa, però tot açò és especular massa.
Tot açò ve a desembocar a la nostra volguda i protegida Albufera, tot un símbol de la nostra terra.
Vull fer un crida a les administracions locals, autonòmiques i de l'estat que solucionen tots estos abocaments.

Salut i Ecologia.

dijous, 7 d’agost de 2008

SOS- bous al carrer Paterna




Estimades companyes i companys:

Després de tota la campanya de conscienciació, recollida de signatures i agitació popular contra el retorn dels Bous al Carrer a Paterna, quan semblava que ho havíem aconseguit, l’Ajuntament contraataca.

Ara, el “senyor” alcalde vol fer un referèndum per què el poble decidisca si vol o no que es facen els Bous al Carrer. Això és inacceptable ja que contravé la nostra ordenança municipal (capdavantera a l’Estat ja que prohibeix explícitament qualsevol tipus de maltractament físic o psíquic als animals domèstics i no domèstics) i, a més a més, un principi ètic universal: l’evitació del patiment.

El proper dijous dia 7 d’agost, a les 12:00 a.m. hi ha convocat un ple extraordinari a l’ajuntament (Plaça Enginyer Castells, 1.- 46980 Paterna (València) amb la finalitat de tractar la proposta del consell escolar municipal de no celebrar aquesta atrocitat. Us preguem una assistència massiva amb pancartes, samarretes i qualsevol altre material que deixe clara la vostra posició com antitaurins/es ja que, al ser una convocatòria extraordinària no hi haurà torn de precs i preguntes.

No ens donaran veu però, malgrat tot, volem tenir una presència ferma, que deixe constància de la nostra indignació i de la voluntat de no permetre de cap manera el patiment d’un animal per a diversió d’uns quants sàdics.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració en la difusió d’aquesta convocatòria i amb la vostra presència el proper dijous.

sitarassociaciocultural@hotmail.com

dilluns, 4 d’agost de 2008

Túnel,forats i aus.

Com estic de vacacions, a lloms de la meua gentil bicicleta Em doní una volta per la poca d'horta que existix entre les poblacions d'Alaquàs, Torrent, Picanya, Xirivella, buscant rutes alternatives per a desplaçar-se entre els pobles sense xafar molta carretera.
Disfrutant de les poques alqueries que em trobava al meu pas, records de quan era un xiquet i amb mon pare anàvem fins a Picanya caminant passant per la pel motor de la pastora, alqueria dels pollastres, sentint les cagarneres, verderols, gafarrons i esmerles.
Quant a canviat el camí fins als sons ara s'escolten les gavines rumb a Fervasa, alguna que una altra blanca, família dels còrvids (Pica pica) més pròpies de l'altiplà, bo el soroll dels dumpers de l'AVE a les 08:00 del diumenge es posaven en marxa els motors i les sirenes de marxa arrere pobre persones que visquen prop com els del barri de la Puríssima i algunes cases inclús costat i a l'altre de tan colossal obra que haguera sigut esmenada desplegant les vies des de Madrid i aprofitar l'actual infraestructura de trens. Que tan sols es guanya en rapidesa deu minuts al TALGO i el TALGO els haguera guanyat en ecologia s'hagueren guanyat centenars de quilòmetres sense alterar l'estat de les coses, milers de metres cúbics de terra per a poder fer la plataforma per on planeja susdita AVE destrucció de milers de quilòmetres de cultiu, milers de litres de combustible, milers de milions que s'hi podien haver empleat en altres infraestructures mes necessàries per al poble pla.

Per exemple les escoles en barracons, reducció de les llistes d'espera en el metge, construcció de guarderies i a recuperar l'horta per exemple.
Bo continue camí i em trobe alqueries destruïdes,
molts prohibit el pas, la séquia de Faitanar i coix camí per a intentar dilucidar el projecte que fa molt de temps m'ensenye un amic i que per fi fa poc llig en els periòdics que es va realitzar que és el barranc de la Saleta un traçat verd fins a la seua desembocadura en el nou llit del Túria. De seguida al passar pel polígon Mare de Déu de la salut de Xirivella es pot intuir per on passara amb dos alqueries restaurades al seu pas però quan arribem a la vila d'Alaquàs un túnelque pot ser que ho pinten de verd però és de formigó, cagarnera roja este conte s'a cavat.